Amb Shakespeare enamorat i amb La mandolina del capità Corelli ja va quedar clar que el que de debò agrada a John Madden són les històries d'amor. Tant és si les seves pel·lícules estan ambientades al Londres isabelí o a la Grècia de la Segona Guerra Mundial. O, com és el cas de La deuda , al Berlín Est de mitjans dels anys 60. És cert que La deuda és per sobre de tot un thriller d'espionatge; de fet, és el remake d'un film israelià de fa quatre anys dirigit per Assaf Bernstein. Però l'equip de guionistes de Madden hi ha ficat tant el cullerot que a hores d'ara la pel·lícula no se salta ni un dels clixés bidimensionals de la indústria nord-americana.
Tres agents jueus de l'organització israeliana del Mossad segresten un antic nazi que en els temps d'Auschwitz utilitzava els jueus per fer experiments mèdics sanguinaris. Dit així, sembla un dels films polítics de Costa-Gavras. Però tot això s'estova com el pa dins l'aigua amb un triangle amorós que s'estén al llarg del temps i arriba fins a finals dels anys 90. Ni l'estructura en forma de nines russe s ni la trama històrica acaben d'aixecar-lo amb força. Això sí, La deuda té un càsting de primera: en la primera etapa, Jessica Chas tain, Marton Csokas i Sam Worthing ton; en la segona, Helen Mirren, Tom Wilkinson i Ciarán Hinds. I el danès Jesper Christensen, que interpreta el cirurgià de Birkenau. Només pel repartiment ja paga la pe na.
