La descoberta disputada de dos vitralls de Gaudí

BarcelonaLa descoberta de dos vitralls inèdits d’Antoni Gaudí era el plat fort de la presentació del projecte Registre i inventari dels vitralls de Catalunya, una iniciativa impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans i el departament de Cultura. Antoni Vila Delclòs, el director executiu i l’investigador principal del projecte, va mostrar les imatges d’un arcàngel Miquel i d’un rosetó atribuïts a l’arquitecte, però no en va voler revelar la localització per respectar la privacitat del propietari. Amb tot, el lloc sí que figurava al dossier que van repartir als periodistes. A través d’internet es pot saber que són a la capella de Can Pujadas, a Vallgorguina, i que l’escriptora Ana María Ferrin va publicar el 2003 un article titulat Els vitralls d’en Gaudí a la revista L’Om, Revista de Riudoms. Dos anys després va tornar aparèixer al llibre Regreso a Gaudí’s Place. El text també es pot llegir al seu blog. L’autora hi esmenta que el primer biògraf de Gaudí, Josep Francesc Ràfols, ja va incloure aquestes dues peces en la biografia que va publicar el 1929.

Així i tot, Vila Delclòs, que va conèixer l’existència dels vitralls gaudinians, considera que els dos vitralls “són inèdits quant a autentificació i datació”, tal com va afirmar a l’ARA. Sense menystenir el treball de camp que va realitzar l’escriptora, subratlla el valor de la “recerca científica” que ha portat a terme per datar-los. L’expert situa l’arcàngel Miquel el 1894 i el rosetó entre el 1886 i el 1902. Basa la seva atribució en la semblança que hi ha entre els anagrames de Jesús, Maria i Josep i els del vitrall que l’arquitecte va dissenyar per a la Seu de Palma amb el tema de la barca de sant Pere. Així mateix, considera que aquesta peça és un precedent del vitrall amb forma d’estrella que hi ha a la façana de la Torre de Bellesguard. Pel que fa a l’arcàngel Miquel, el posa en relació amb els àngels músics dels vitralls de l’església de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès, que ara atribueix també als mateixos autors, el Taller Amigó.

Polèmica a part, sí que són completament inèdits dos vitralls barrocs protagonitzats per santa Rosa i sant Pere datats el 1628 i realitzats per un vitraller dels Països Baixos a l’església de Santa Maria de Palautordera. A més de la seva qualitat, aquestes dues peces són extraordinàries per la provinença de l’autor i perquè al Barroc comença la decadència de l’art del vitrall. El 1700, va dir l’expert, “es pintava sobre vidre”, i les tècniques perdudes no es van recuperar fins al final del segle XIX i van viure el seu moment àlgid durant el Modernisme.

La primera fase de l’estudi, que s’allargarà tres anys més per estudiar tot el territori, s’ha centrat en les comarques barcelonines. Fins ara s’han estudiat 1.600 localitzacions, més de 200 de les quals són a la ciutat de Barcelona, i han inventariat més de 2.000 vitralls tant en edificis religiosos com civils. Un dels trets destacats d’aquesta recerca és que els resultats estan directament disponibles a la web del Corpus Vitrearum Catalunya. L’origen de la catalogació del patrimoni vitrallístic català es remunta al 1981 amb el Corpus Vitrearum Medii Aevi, dirigit per Joan Ainaud de Lasarte i centrat en el Gòtic i el Renaixement. El 2009 l’IEC i el departament de Cultura, que hi ha aportat 288.000 euros en quatre anys, van reprendre la tasca i en van estendre el radi d’acció des del Barroc fins al 1925.