La demolició de la Casa Van der Driesche podria ser imminent

EivissaDivendres, Marta Vall-Llossera, degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), va presentar un recurs a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia en què sol·licita al Consistori la suspensió cautelar de la demolició de la Casa Van der Driesche, obra dels Premis Nacionals d’Arquitectura José Antonio Martínez-Lapeña i Elías Torres, “fins que es disposi de resolució o sentència ferma per la qual se’n determini el règim de protecció”, tal com ja havien demanat anteriorment la Demarcació pitiüsa de l’organisme i el president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, Luis Comerón. La propietària actual ha sol·licitat llicències de reforma o enderrocament que, en opinió del COAIB, han de ser paralitzades per la singularitat de la casa.

Marta Vall-Llossera explica que aquesta construcció correspon a una etapa en l’arquitectura moderna (final dels anys 70) que convé preservar. L’obra, projectada com a casa d’estiueig per a la família holandesa Van der Driesche, és damunt uns penya-segats orientats a ponent, entre el carrer d’accés, amb fort pendent, i la costa de Cala Molí.

La demolició, dia 19?

La petició de divendres no és casual. El president de la demarcació d’Eivissa del Col·legi d’Arquitectes, Iván Torres, confirma que durant els darrers dies s’ha estès el rumor que la data prevista per al començament de les obres de demolició de la casa és dimecres que ve, dia 19, d’aquí la urgència de tramitar el recurs.

Aquesta és la darrera mesura adoptada pel COAIB després de la petició per part de l’organització internacional Docomomo d’exigir la protecció d’aquesta construcció i que durant l’estiu el Col·legi sol·licitàs al Consell d’Eivissa la declaració d’aquest singular habitatge situat a Cala Molí com a Bé Catalogat. La petició va ser rebutjada per la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (Ciotupha), perquè entén que, malgrat que l’edificació pot tenir interès arquitectònic, “no en queda acreditat l’interès històric i cultural”.

Davant de la possibilitat de l’imminent enderrocament i vetlant per la protecció d’aquest immoble, definit com “un dels edificis més significatius de l’arquitectura contemporània espanyola”, Iván Torres ha anunciat que dimarts que ve el Col·legi interposarà un recurs d’alçada que inclourà un informe elaborat per la doctora en Història Catalina Cantarillas i pel catedràtic en Arquitectura Gabriel Ruiz Cabrero en el qual es rebatran les conclusions de la Ciotupha. La intenció última dels arquitectes és incloure la casa en la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) de la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears.

Pendent del recurs d’alçada

La demarcació eivissenca del Col·legi d’Arquitectes entén que fins que el recurs d’alçada que presentaran dimarts no es contesti, l’habitatge hauria de mantenir-se sencer cautelarment. Per això, i per assegurar que les obres no comencin, es demanarà la comunicació immediata del recurs a l’Ajuntament perquè paralitzi qualsevol treball a partir d’aquell mateix moment. “Dimecres, evidentment, anirem a comprovar si s’hi està fent res, i si és així, cridarem les autoritats que correspongui perquè es paralitzin les obres”, anuncia Iván Torres.

El president eivissenc de la demarcació insisteix a assenyalar que des del punt de vista del Col·legi, “ara com ara, l’única persona que pot evitar-ne la demolició és l’alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas”, perquè “havent-se presentat fa dues setmanes la proposta de Catàleg de Patrimoni del municipi, l’alcalde hauria d’assegurar que les llicències que afectin cadascun dels immobles que en formen part es paralitzin fins que es dirimeixi en cada cas quina és la seva situació”.

La propietat

Per la seva banda, el Consistori confirma que la propietat ja ha comunicat a l’Ajuntament la seva intenció d’executar la llicència d’enderrocament, encara que en desconeix la data exacta. Pel que fa a la possibilitat que s’executi, Urbanisme insisteix que no hi ha manera d’impedir-ho, ja que l’única manera possible hauria estat que el Consell d’Eivissa hagués declarat l’immoble com a BIC. A més, subratllen el fet que l’Ajuntament josepí encara no tingui el Catàleg de Béns aprovat, i insisteixen que la proposta presentada pel Col·legi d’Arquitectes fa dues setmanes està incompleta, motiu pel qual no pot ser aprovada.

Segons el Departament d’Urbanisme, si el Consistori eivissenc optàs per paralitzar l’execució de la llicència de la Casa Van der Driesche, això afectaria necessàriament totes les llicències concedides i aquelles que encara estan en execució, amb la qual cosa s’incorreria en un delicte de prevaricació. Per tot plegat, remarquen que no hi ha manera legal que l’Ajuntament sigui l’administració que paralitzi el que sembla un imminent enderrocament de la casa: “Estam fermats de mans i peus”, asseguren; “solament ens queda apel·lar a la prudència i bona fe dels propietaris actuals, que d’altra banda tenen tot el dret i suport jurídic per executar la seva llicència”.

Quant a l’actitud dels amos de la casa, els arquitectes s’han mostrat sorpresos per la urgència que mostren per demolir l’immoble, tenint en compte que a Cala Molí hi ha una suspensió indefinida de llicències fins que aquesta zona no disposi dels serveis bàsics de les àrees urbanes, fet que impedirà que demanin una llicència per a construcció d’obra nova fins almenys d’aquí a deu anys. “Ens sorprèn moltíssim que la propietat vulgui perdre un habitatge que ja existeix i que podria ser reformat i usat com a tal i, en canvi, vulgui demolir-lo de manera immediata, malgrat que l’Ajuntament li ha indicat que no podrà construir fins que es resolgui el tema de la urbanització de Cala Molí, que en té per a moltíssims anys”, diu Iván Torres.