Cultura 11/01/2016

La vida amb David Bowie

àlex Torío
2 min
David Bowie vestit com "Ziggy Stardust", al 1973. Getty

BarcelonaPorto tot el dia amb la mateixa sensació d'irrealitat que et provoca una nit en blanc, com si em fos igual creuar una autopista a peu. David Bowie s'ha mort, se m'ha mort, i em vénen al cap moments que he passat tot sol amb ell a través de la seva música. Fa 28 anys, el meu amic Jaume em va demanar, a 8è de bàsica, si li podia treure els acords d'una cançó que li encantava: 'Lady Stardust'. Em va passar una casset verge on havia gravat algunes cançons del Ziggy Stardust. Vaig aprendre que podies passar d'un fa major a un fa menor consecutivament i l'efecte de malenconia que provocava aquesta seqüència. Els Beatles de primera època que jo coneixia feien altres coses molt bones, però no aquesta.

Després, a la mediateca del passeig Sant Joan, cap a l'any 90, amb el primer aparell de CD que vam tenir a casa, vaig llogar el disc sencer (què feia aquell senyor vestit de forma tan estranya?) i vaig accedir a una altra dimensió del que havia estat la música per a mi. Aquella experiència va marcar-me com a músic: algú aprofitava el format LP per fer-ne una obra que no només pretenia entretenir amb unes cançons emocionants, també volia explicar-nos una història i, a través d'aquesta, dir-nos coses eternes sobre la condició humana, volia fer art. Després, el 'Diamond dogs': homenatjar una obra literària ('1984', de George Orwell) a través d'una obra musical. I l'inconformisme i l'ambició de fer soul d'autor, en l'etapa americana, com Kubrick fent pel·lis de romans. Mireu-vos els vídeos de com assaja amb les coristes el 'Young americans'. I l'apropament al Krautrock i l'electrònica via Brian Eno, i la seva aproximació a la música dels 80 de l'MTV i 'Thriller'. Als 90, quina llàstima que es frustrés el projecte Outside.

Tot aquest art, aquesta història, queda a internet i a les botigues. Passen les hores, i ara el meu cap és com aquelles festes-funeral americanes on la gent menja canapès i beuen i parlen, rient i plorant alhora, sobre tot allò que va fer el mort. Ara fa dos mesos jo era a Nova York i vaig anar a la porta de casa seva, a veure si l'enxampava sortint a comprar. No el vaig veure. Sabia que no faria gira del 'Blackstar' però m'agradava pensar que en els propers anys faria la música que li vingués de gust. Però avui ha mort Bowie: Visca la seva música.

stats