FOTOGRAFIA
Cultura 17/03/2018

La crua bellesa de l’absència

L’artista francesa Lévana Schutz indaga en els no-llocs a la mostra exposada a Es Baluard

Marina P. De Cabo
3 min
Algunes de les polaroids de Lévana Schutz exposades a l’espai Observatori  d’Es Baluard.

PalmaL’ull de Lévana Schutz (1993) penetra en les situacions i circumstàncies quotidianes fins trobar el no-res, la mancança de la mancança, la solidut de l’àtom sense molècula. Allà on la subtilitat del silenci i del buit es manifesta -en qualsevol espai intermig, en el més mínim gest inconscient-, aquesta artista multidisciplinar abandona el discurs manifest i comença una exhaustiva recerca de la intimitat fràgil. Aquest és el destí de la seva mirada. I, aquestes, les instruccions del seu joc reflexiu: establir diferentes línies de diàleg entre el lloc i el no lloc, en tota la infinita amplitud que comporten aquests conceptes.

La jove artista francesa resideix durant dos mesos -febrer i març- al Museu Es Baluard gràcies a la segona edició de The Spur Project, iniciativa europea que seleccionà 14 artistes visuals emergents per desenvolupar residències creatives a diferents ciutats del continent. Els objectius proposen dur a terme projectes innovadors per reforçar tant les capacitats professionals com la mobilitat dels creadors, i implementar processos transnacionals entre diferents organitzacions.

L’exposició

Schutz exposa a Aquí com allà les imatges preses durant la seva estància, les quals adopten diversos formats -vídeo, fotografia analògica, diapositiva i vinil sobre vidre- per investigar un mateix tema: tria com escenari la residència turística en temporada baixa i ho mostra -fotografiant, filmant- despullat de tota presència humana, de tota vida, el que permet obrir una narració imaginària que mistifica el no-lloc: els murs entren en relació amb la natura, l’orgànic i l’inorgànic comparteixen coordenades, el silenci pren de manera plàstica els elements de les habitacions d’hotel, la serialització pròpia de les façanes dels apartaments reflexa la repetició d’un mateix. Tot sembla trobar correspondència amb l’espai íntim, amb l’interior de la persona. L’asèptica nuesa dels espais estudiats enfronten a l’home -l’espectador és el protagonista- amb la seva angoixa, reacció davant l’avanç quotidià del món. El trànsit, el moviment perpetu, així com les nocions de paisatge i viatge, formen part dels seus focus d’interès, així que veu natural i seqüencialment lògica la presència de la turistificació entre les temàtiques que acostuma a desenvolupar. Una mena de mallorquinització imprevista que el terreny de les arts plàstiques fa de les teories de l’antropòleg Marc Augé.

A la sala s’exposen 9 polaroids, totes en blanc i negre excepte una, mitjançant les quals Schutz afronta l’instantani, aborda un espai i un temps molt precisos, i opta per la variació sobre un mateix motiu. Al ser demanada per la llum, testifica que la creu indispensable per la fotografia i pel vídeo. La llum aporta pluralitat a la superfície, a la realitat, manifesta el canvi. Ella concep la llum en el temps; es tracta d’un element tan indisoluble i tan inevitable per l’existència que hauria de poder ser anomenat mitjançant un mot precís.

Schutz riu quan li menciono a Andrei Tarkovski. Admet tenir un gran interès pel cineasta -gairebé místic- soviètic. De fet, la seva memòria de recerca a la escola de Belles Arts versà sobre ell. Es va titular En el principi era el verb, i abordava la noció de temps i espiritualitat en referència a l’espai a pel·lícules com Stalker i Sacrifici. Parla -i el seu enlluernament no resulta estrany- de la manera en la que construeix personatges en conflicte amb ells mateixos, del paper essencial que en aquesta vessant existencial juga l’espiritualitat.

A la sala també es mostra el reflexe de l’onatge inundant plànols d’habitacions d’hotel, la neutralització que preten esborrar tot rastre de mínima vida en una estància, jocs de percepció, confusions i affaires entre espais i entre temps. L’artista afirma que es tracta més d’un procés creatiu que d’un producte final, i assegura que continuarà desenvolupant aquesta línia de treball.

Al voltant de l’art

Quina utilitat té l’art? En arribar la pregunta obligada, Schutz se sumeix en un estat meditatiu. Dóna la sensació que, malgrat la seva edat, ja ha après a fugir de la pressa. La seva resposta es dirigeix, en primer lloc, cap a si mateixa: li serveix a ella, li permet conservar la possibilitat d’establir i mantenir una relació íntima i poètica amb el món, així com elaborar una crítica optimista, constructiva d’aquest. L’art pot establir una correspondència provilegiada entre l’individu, la natura i la societat, però apunta més a la humanitat que a la societat. Tenir l’oportunitat de dialogar amb l’entorn, en això consisteix la supervivència.

Lévana Schutz fa una pausa per triar les seves tres paraules preferides. Pronuncia mar, reverberació, llum/temps. Després, calla. Romanen parlant les seves obres.

stats