'La vida sense la Sara Amat' i quatre crítiques més per triar pel·lícula aquest cap de setmana

'LA VIDA SENSE LA SARA AMAT'

Laura Jou debuta en el llarg amb aquesta adaptació de la novel·la de Pep Puig sobre el despertar sexual d'un adolescent

Pep Puig va guanyar l'any 2015 el premi Sant Jordi per 'La vida sense la Sara Amat', una novel·la sobre el primer amor d'un adolescent, en Pep, que recorda en retrospectiva aquell estiu en què la noia que el fascinava, la Sara, va desaparèixer. Entre els membres del jurat que va concedir el guardó al llibre de Puig hi havia Isona Passola, que n'ha produït també l'adaptació al cinema. 'La vida sense la Sara Amat' suposa el primer llargmetratge com a directora de Laura Jou, una especialista de renom en la preparació d'intèrprets menors d'edat que ha aprofitat el seu mestratge en aquest camp per tirar endavant un film bona part del pes del qual recau en la força i la credibilitat dels seus actors juvenils. Continuar llegint

'DIEGO MARADONA'

Retrat de l’apogeu i caiguda d’un home devorat pel seu propi mite

Després de 'Senna' (2010) i 'Amy' (2015), el britànic Asif Kapadia completa amb 'Diego Maradona' una trilogia oficiosa de documentals sobre l’apogeu i caiguda de sengles mites del món modern. Un tercer capítol que condensa les claus temàtiques dels anteriors, ja que en la figura de Maradona hi conflueixen la genialitat d’Ayrton Senna, elevada pel mateix esportista i els seus seguidors a la categoria de do diví, i el turment d’Amy Winehouse, marcat per les addiccions i un esperit rebel. En el cas de Maradona, Kapadia posa l’èmfasi en el desdoblament de la personalitat de l’estrella, o com un jove d’origen humil no va saber afrontar les responsabilitats i privilegis derivats de la condició d’heroi napolità i símbol nacional. Continuar llegint

'UN AMOR IMPOSIBLE'

Catherine Corsini contra el mite del romanticisme

Deia Rainer Werner Fassbinder que "l’amor és el millor i el més insidiós i eficaç instrument de repressió social". Si l’alemany, un mestre en subvertir el melodrama romàntic, hagués conegut a Christine Angot, una de les autores contemporànies més punyents de les lletres franceses, sens dubte s'hi hauria entès molt bé. Malauradament, el director d’'El matrimoni Maria Braun' va morir massa d’hora per conèixer la seva literatura i per adaptar, potser, la novel·la 'Un amor imposible', però la cineasta Catherine Corsini defensa de manera notable la seva versió d’una de les obres més desassossegadores d’aquesta dècada. Continua llegint

'WILD ROSE'

Una aspirant a estrella del country redefineix les seves prioritats

Si bé aquesta és una pel·lícula de formes amables, hi ha un fil que la uneix amb ‘A propòsit de Llewyn Davis’, el sentit elogi de la figura del perdedor que van dirigir els germans Coen. Només cal veure, per exemple, com es desenvolupen els dos viatges que fa la protagonista de ‘Wild Rose’ amb l’objectiu de catapultar la seva carrera de cantant country més enllà dels cels sovint encapotats de Glasgow. Rose-Lynn Harlan també és un personatge erràtic, amb una mare i dos fills petits que la contemplen amb una barreja d’estranyesa i commiseració. Un dels encerts del film és la mirada tendra, juganera per moments, amb la qual el director i la guionista eviten que la pel·lícula es decanti massa cap al drama. Continua llegint

'OBSESIÓN'

Un delirant accident fílmic amb Matthew McConaughey i Anne Hathaway que no pots deixar de mirar

Publicat el 1980, 'Bad movies', del crític novaiorquès J. Hoberman, és un assaig únic que defensa de forma apassionada l'heterodòxia, la bogeria i la impredictibilitat de les pel·lícules supremament dolentes, aquelles que "trenquen les regles amb tanta exaltació que expandeixen la nostra concepció del que pot ser un film". ¿És 'Obsesión' una pel·lícula dolenta? Sens dubte, ho és. Una pel·lícula fallida d'un cineasta, Steven Knight, que ja havia jugat amb els límits de la nostra credulitat amb 'Locke', un film en què, recordem, Tom Hardy es passava 90 minuts parlant de ciment dins d'un cotxe. 'Locke', com també la sèrie 'Taboo' –una barreja boja de relat d’aventures i fulletó vuitcentista–, ja deixava intuir el gust de Knight pel pastitx genèric, el melodrama exaltat i uns girs de guió que farien empal·lidir, alhora, Nolan i Shyamalan. Continua llegint