'Los hijos de Sam': un 'true crime' de Netflix sobre l'assassí en sèrie més famós de Nova York

'Los hijos de Sam'

Joshua Zeman per a Netflix. En emissió a Netflix

A la pel·lícula Summer of Sam (1999), Spike Lee ofereix un dels seus vibrants retrats de Nova York, en aquest cas ambientat a l'estiu del 1977, quan la ciutat vivia l'apogeu de la música disco. L'eufòria amb el ball dels protagonistes del film es veu enterbolida per la història real que Lee desplega com a teló de fons. La del pànic que es va escampar per la ciutat aquells mesos de calor quan un assassí en sèrie va començar a matar parelles de joves. L'homicida firmava com el Fill de Sam les seves cartes a la policia i no va trigar a convertir-se en el criminal més famós de la història de Nova York. Fins que la policia el deté, l'identifica com a David Berkowitz i tanca el cas. ¿Però segur que Berkowitz va ser l'únic implicat en aquells tirotejos que van mantenir Nova York en tensió durant mesos?

A la sèrie documental Los hijos de Sam: un descenso a los infiernos no ho veuen del tot clar. Aquest true crime de Joshua Zeman revisa el cas del Fill de Sam a partir de la investigació que en va dur a terme durant dècades el ja desaparegut periodista Maury Terry. Ens trobem davant un d'aquells true crimes que recullen una recerca alternativa a l'oficial duta a terme per algun espontani per compte propi. A Terry no li quadra que els retrats robot de l'assassí fets a partir dels testimonis no s'assemblin gens a Berkowitz. I que en canvi siguin clavats als veïns de l'homicida, que a més són fills d'un tal Sam. A partir d'aquí planteja la possibilitat que l'assassí en sèrie no actués sol. I la trama que ho explicaria tot es comença a complicar...

Al primer episodi, Los hijos de Sam: un descenso a los infiernos ofereix una fascinant immersió documental en aquella Nova York dels anys setanta sacsejada per la crisi urbanística, els alts índexs de delinqüència i les noves cultures juvenils. També per la deriva del somni hippie cap a horitzons més sinistres o extrems. En aquest context en què actua el Fill de Sam, el departament de policia primer va molt perdut i després, quan enxampen Berkowitz, fa pinya al voltant de la versió oficial. La sèrie dibuixa la policia com un cos hermètic, en conflicte constant amb la premsa, que es nega a revisar les possibles escletxes de la investigació. El seu blindatge atia les teories alternatives, sobretot la que defensa Maury Terry.

Una secta anomenada El Procés i Charles Manson

El periodista comença insinuant la possibilitat d'una autoria col·lectiva dels crims del Fill de Sam i acaba elaborant una complicadíssima i fosca trama en què caben grups ocultistes, sacrificis d'animals, assassinats rituals de joves en esglésies universitàries, cultes satànics, les morts misterioses dels veïns de Berkowitz, templets abandonats, una secta que s'anomena El Procés i Charles Manson, que no hi podia faltar. A mesura que avancen els episodis i Terry aprofundeix en el seu plantejament, l'argumentari adopta clares tendències conspiranoiques. I, malgrat tot, els elements que maneja el periodista són reals; la documentació, rigorosa, les connexions ben travades i l'època fa prou creïbles certes perspectives. Però, al cap i a la fi, la cosa més interessant de Los hijos de Sam no és pas aquesta teoria alternativa sobre el Fill de Sam amb ramificacions quasi delirants que no acaben ratificades enlloc. Sinó el perfil de Maury Terry com a investigador incansable que s'obsessiona durant dècades per revelar la veritat, fins al punt de renunciar a una altra forma de vida. I que acaba desenvolupant una hipòtesi tan i tan treballada, que fins i tot sap greu no creure-se-la.