Cinema
Cultura 31/03/2020

'Nightmare Cinema': Mickey Rourke i Mick Garris apadrinen una frugal antologia de contes macabres

Una sala de cinema i el seu tronat projeccionista són el fil conductor de cinc relats de terror

Gerard Casau
2 min
Mickey Rourke a 'Nightmare Cinema'

BarcelonaDirecció: Mick Garris, Alejandro Brugués, Joe Dante, Ryuhei Kitamura, David Slade. Guió: Sandra Becerril, A. Brugués, Lawrence C. Connolly, M. Garris, R. Christian Matheson, D. Slade. 119 min. Estats Units (2018). Amb Elizabeth Reaser, Sarah Withers i Mickey Rourke. Disponible a Movistar+.

Quan el Lorenzaccio de Musset feia mutis dient que anava a fer una volta pel Rialto, assumia que estava abraçant una mort segura. Citar un clàssic teatral del romanticisme francès per introduir una sèrie B com Nightmare Cinema pot semblar el deliri d’un crític a qui les setmanes de confinament comencen a passar factura. Però el cas és que en aquest film també hi trobem un espai luctuós anomenat Rialto: una sala de cinema que atreu diversos personatges per contemplar pel·lícules on es posa en escena la seva mort. La mitologia que uneix els relats és difusa, ja que el projeccionista del Rialto, encarnat per un Mickey Rourke de carisma tronat, no posa gaire esforç en aclarir l’entrellat.

Així, només queda la taxació individual de les diferents facetes del macabre: Alejandro Brugués planteja un slasher pseudoparòdic que comença in medias res i deriva en pura ciència-ficció. Joe Dante, el més icònic dels cineastes convocats, s’acosta a les consignes del body horror amb timidesa visual, però amb la confiança narrativa de qui pot explicar un conte de por amb els ulls tancats. Per la seva banda, Ryuhei Kitamura és qui millor llegeix les característiques del projecte convertint una possessió diabòlica en un recital d’ultraviolència sacrílega eminentment lúdica, però que no renuncia a buscar imatges pertorbadores. Amb la complicitat d’una patidora Elizabeth Reaser, David Slade rebaixa el to festiu per orquestrar una estilitzada i angoixant desconnexió de la realitat. Finalment, Mick Garris, principal impulsor de Nightmare Cinema, es despenja amb un discret conte iniciàtic entre la vida i la mort recordant-nos que el valor de la seva aportació al fantàstic no està darrere la càmera, sinó en la capacitat aglutinadora per reunir noms veterans i talent novell, demostrada en empreses com aquesta o la sèrie Masters of Horror.

stats