'Una íntima convicción', una revisió de l'afer Viguier en un 'thriller' judicial a la francesa

Crítica del film d'Antoine Raimbault basat molt lliurement en la història real de Jacques Viguier

Direcció: Antoine Raimbault. Guió: Antoine Raimbault a partir d'una idea original de Karim Dridi i Isabelle Lazard. 110 min. França i Bèlgica (2018). Amb Marina Föis, Olivier Gourmet i Laurent Lucas.

Com si d'un 'true crime' de ficció es tractés, aquest 'thriller' judicial inspecciona fil per randa l'afer Viguier. El cas, molt mediàtic a França, se centra en Jacques Viguier, a qui es va acusar de l'assassinat de la seva dona Suzanne, desapareguda sense més traces l'any 2010. Però el film converteix en protagonista un personatge de ficció, la Nora (Marina Föis), una ciutadana qualsevol que hauria format part del jurat en el primer judici a Viguier i que decideix col·laborar amb la defensa perquè manté l'"íntima convicció" que és innocent.

El director Antoine Raimbault destaca la idiosincràsia francesa d'una proposta que, malgrat tot, adopta moltes rutines del cinema judicial nord-americà, des del ritme a contrarellotge per "salvar" l'acusat fins al discurs de lluïment final de l'advocat a qui interpreta Olivier Gourmet, passant per l'obsessió de la Nora per "descobrir la veritat". En canvi, no explora a fons la particularitat que es destaca des del títol, la zona d'ombres d'aquesta figura del dret francès, adoptada del dret clàssic, de l'íntima convicció, i fins a quin punt avantposa la subjectivitat al raonament probatori o a la presumpció d'innocència.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF