'Un amor imposible', Catherine Corsini contra el mite del romanticisme

MadridDirecció: Catherine Corsini. Guió: Catherine Corsini i Laurette Polmanssa a partir de la novel·la de Christine Angot. Amb Virginie Efira, Niels Schneider i Jehnny Beth.

Deia Rainer Werner Fassbinder que "l’amor és el millor i el més insidiós i eficaç instrument de repressió social". Si l’alemany, un mestre en subvertir el melodrama romàntic, hagués conegut a Christine Angot, una de les autores contemporànies més punyents de les lletres franceses, sens dubte s'hi hauria entès molt bé. Malauradament, el director d’'El matrimoni Maria Braun' va morir massa d’hora per conèixer la seva literatura i per adaptar, potser, la novel·la 'Un amor imposible', però la cineasta Catherine Corsini defensa de manera notable la seva versió d’una de les obres més desassossegadores d’aquesta dècada. Sota l’aparença d’un romanticisme mel·liflu, aquesta història que arrenca als anys 50 amb la melodia d’un bolero parla d’una família desestructurada i de tres personatges arrossegats al seu propi fracàs emocional: la Rachel, Virginie Efira en el rol d’una noia de classe popular, sense gaire experiència en la vida; el Philippe (Niels Schneider), un noi de procedència burgesa tan culte com manipulador, i la filla de tots dos, la Chantal. No cal revelar més detalls d’una trama que, a mesura que avança, transforma la percepció de l’espectador al voltant d’aquest amor impossible que subratlla el títol: una impossibilitat que passa primer per l’asimetria econòmica i social dels progenitors i que travessa altres àmbits amb una cruesa estremidora.