Crítica

'Donbass': la guerra civil a Ucraïna, convertida en mosaic demencial

Crítica de la pel·lícula del director Sergei Loznitsa

Direcció: Sergei Loznitsa. Guió: Sergei Loznitsa. 121 min. Alemanya, Ucraïna, França i Països Baixos (2018). Amb Tamara Yatsenko, Liudmila Smorodina i Olesya Zhurakovskaya.

Ningú dubta que Sergei Loznitsa és un cineasta compromès amb la història: bona part de la seva filmografia documental tracta esdeveniments importants, ja sigui a partir de material d’arxiu ('Blokada', sobre el setge a Leningrad durant la Segona Guerra Mundial) o del diàleg entre memòria i present ('Austerlitz', a propòsit dels camps de concentració convertits en atracció turística). Ara bé, encara hem de decidir si el director sent el mateix respecte per la ficció, ja que quan trepitja aquest territori la seva capacitat d’observar les complexitats del món vira cap a una misantropia grotesca.

En la niebla

N’és un exemple 'Donbass', un mosaic, entre les 'fake news' i el malson demencial, que mostra diferents aspectes de la situació a la guerra civil ucraïnesa. Aquí hi cap un casament celebrat amb cridòria per la Nova Rússia i també el calvari d’un soldat suposadament identificat com a lleial a l’exèrcit ucraïnès, i deixat en mans d’una turba violenta. Cada escena fa palès que a Loznitsa no li importen el més mínim els seus personatges, mers instruments d’un manifest irat. El resultat és agre i decididament antipàtic; una experiència fílmica sense plaer que, a banda d’irritar, com a mínim ens deixa amb l’interrogant de si realment hi havia una altra manera de fer una pel·lícula que digués “veniu i mireu” el que passa en un racó de món ja oblidat pels informatius internacionals.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF