"La crisi és una presa de pèl"
Durant més d'una dècada has viatjat per tot el món observant conflictes humanitaris. D'on surt la imatge guanyadora del World Press Photo 2011?
Vaig passar quatre mesos al Iemen per encàrrec del New York Times . Volia fixar-me en imatges menys freqüents que les dels barbuts amb Kalàixnikov. El mes d'octubre del 2011, mentre feia fotos en una manifestació molt gran que sortia de l'avinguda principal de Sanà en direcció al ministeri d'Interior, uns quants franctiradors de l'exèrcit van començar a disparar. Vaig fugir corrents fins a una mesquita convertida en hospital de campanya. Allà hi vaig trobar la Fàtima, que tenia el seu fill en braços, ferit. Va estar en coma durant dos dies.
Has estat a Tunis, Egipte, Líbia i el Iemen durant les respectives primaveres àrabs . Quina és la particularitat del Iemen?
El Iemen és com un poble gran: es coneix tothom, i encara es funciona amb un codi tribal. La seva revolta va ser menys violenta que la dels altres països.
Com és que no publiques en mitjans espanyols i catalans?
Ho he intentat, però no he pogut. La crisi és una presa de pèl: els mitjans no tenen diners, però continuen fent suplements cars de moda i cotxes. A l'estranger hi ha mitjans que han aprofitat la crisi per invertir en qualitat. Aquí no ha estat així. Em sembla un defecte molt gran.
