La crisi dels 60, en versió comèdia argentina
Nelson Valente afronta les renúncies vitals a ‘El declive’, a La Villarroel
BarcelonaPreguntar-se sobre la felicitat als 60 anys és perillós, perquè no tothom en surt indemne. Els dos matrimonis d’ El declive no són precisament afortunats. El dramaturg i director argentí Nelson Valente llança en el seu últim espectacle una pluja de qüestions existencials que submergeixen els protagonistes en una crisi severa sobre les seves vides i tot allò a què han hagut de renunciar. Aquest temporal escènic, a càrrec de la companyia Banfield Teatro Ensemble, es podrà veure des de demà i fins a l’11 de novembre a La Villarroel dins el cicle Off i suposa el retorn de Valente a Barcelona quatre anys després de portar El loco y la camisa a La Villarroel i el Romea.
“Què hem fet amb la nostra vida? La felicitat es busca o es construeix? Són preguntes importants fetes per persones simples”, explica Valente, que alimenta el muntatge de reflexions sobre la incomunicació, la passió i els vincles entre persones que s’estimen. El terratrèmol existencial arrossega un metge (Carlos Rosas), un advocat (Enrique Amido) i dues mestresses de casa (Cristina Pachi Molloy i Lide Uranga) de classe mitjana a partir d’una situació quotidiana: un dinar de diumenge aparentment tranquil. “Elles són les primeres que plantegen els dubtes i acaben sent víctimes de les seves pròpies paraules”, subratlla el director, i Lide Uranga afegeix: “Als quatre se’ls imposa mirar-se a ells mateixos i aprendre a veure’s a través de la seva realitat”. Malgrat que els protagonistes són tots d’edat avançada, la peça s’adreça a un públic transversal. “Per als joves té l’atractiu de poder espiar el món de la gent gran, al qual no sempre tenen un accés fàcil -precisa Cristina Pachi Molloy-. L’obra explica moltes coses dels seus pares, dels avis i també d’ells mateixos”.
Tot i la profunditat que inunda els personatges El declive és, segons Valente, “una comèdia que acaba malament” en què el públic “riu durant els primers 50 minuts i ho deixa de fer en els últims 10”. Amb una depurada posada en escena, la peça s’arrela en un realisme cru que ja apareixia a El loco y la camisa i que en aquest cas sorgeix, en part, de les vivències dels membres de la companyia. “El procés de creació va servir per reflexionar sobre les nostres vides i per inspirar-nos en experiències de gent que coneixem -diu Valente-. Per a mi era molt important que els actors estiguessin còmodes i que l’espectacle no m’avorrís”.
L’origen: un cafè-concert
El declive es va començar a gestar en un dels espectacles de cafè-concert que organitza Valente regularment al Banfield Ensamble Teatro de Buenos Aires. “Són sessions de quatre hores que fem els divendres i els dissabtes. Hi ha números de mitja hora de cabaret, de música i també de teatre”, explica el director. Les creacions de cada setmana giren al voltant d’un tema i la història d’ El declive va aparèixer a partir de la passió. “Acabem explorant 48 temes cada any. És tot un entrenament per als dramaturgs, perquè ens empeny a escriure cada setmana”, explica Valente. L’espectacle es va estrenar el 2016 al Teatre Timbre 4 de Buenos Aires i, després de passar per La Villarroel, també es podrà veure a l’Hospitalet i Tarragona.
