Cultura 23/11/2017

Els cossos parlen a La Caldera

El centre de creació de dansa vol donar visibilitat a peces que exploren la capacitat de comunicar a través del discurs no verbal

N. J.
2 min
Laila Tafur presentarà a La Caldera l’obra Monstruo.

BarcelonaLes paraules queden fora dels pròxims espectacles de La Caldera. Sota el títol Corpografies #2, el centre de creació de dansa reprèn una línia programàtica centrada a donar visibilitat a peces que exploren la capacitat de comunicar sensacions i idees a través del discurs no verbal, és a dir, de la presència, els gestos i els moviments. “El cos és text. Hi portem inscrites les nostres vivències i les nostres emocions”, explica el director artístic de La Caldera, Oscar Dasí.

En la segona entrega de Corpografies, La Caldera ha escollit obres de “joves creadors que necessiten espai per mostrar la seva feina i seguir creixent”. Segons Dasí, es tracta de quatre peces “molt diferents” que exposen “les seves maneres d’abordar el cos en moviment per explorar-ne els límits”. Els coreògrafs Laila Tafur i Nacho Cárcaba encetaran la programació avui i demà. La primera ho farà amb Monstruo, una obra “de moviment molt potent” en què Tafur “busca la seva manera d’expressar-se” i que reivindica, en 55 minuts, la bellesa d’allò que és deforme. Abans del solo de Tafur, Cárcaba presentarà Tiempo, una peça de 12 minuts que reflexiona sobre el temps. “És una petita joia, tota una descoberta”, defensa Dasí. El coreògraf Magí Serra passarà per La Caldera amb La medida del detalle, que neix d’una vivència molt personal: la mort del seu pare. Arran d’aquesta experiència, Serra ha construït una peça en què es confronta a si mateix des d’una complexa estructura feta de fils, pals i pesos en un delicat equilibri. “És una obra personal i inclassificable amb un dispositiu escènic molt precís”, subratlla Dasí, que posa èmfasi en “la fisicalitat” de l’espectacle i el fet que aborda “qüestions molt difícils d’expressar amb paraules”.

La programació de Corprografies clourà el 2 i 3 de desembre amb Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada de Mar Medina, que juga amb la interacció entre el moviment i el so amb un “cos en baixa freqüència, dispositius sonors i llum”, apunta Dasí, que defineix l’obra com “una experiència molt sensorial sobre la percepció del temps”.

stats