Cultura 03/05/2021

Ni mestretites ni màniga ampla: el risc de corregir el català dels altres

Filòlegs, lingüistes i professors analitzen els efectes de fer evidents els errors dels parlants, coneguts i desconeguts

5 min
Filòlegs i lingüistes alerten que corregir el català a les xarxes pot crear inseguretat als parlants

BarcelonaLes xarxes són implacables. No passen ni dos dies sense que s'encengui una nova polèmica sobre la llengua. Però la defensa del català va més enllà dels debats polítics: per terra, mar i Twitter -i fins i tot en samarretes i mascaretes- apareixen comentaris d'alguns usuaris que volen corregir lingüísticament els missatges d'altres tuitaires, els articles dels mitjans i els posts d'Instagram. ¿És una bona estratègia per enfortir la llengua? Què passa quan fem evidents els errors lingüístics dels altres? Què hem de fer amb els barbarismes procedents de l'anglès? En parlem amb filòlegs, lingüistes i professors per esbrinar els efectes de democratitzar la correcció de la llengua.

D'entrada, per corregir algú cal tenir en compte el context i el coneixement propi. "No és el mateix ensenyar-li al teu fill com s’han de dir les coses que corregir el primer que passa pel carrer", explica el filòleg Pau Vidal, autor del llibre Corregir mata (Viena, 2020). Tots hem vist pares i mares cansats de suplicar per enèsima vegada als fills que utilitzin els pronoms febles, però ¿què cal fer davant els errors de desconeguts? "Cal tenir en compte si tens confiança o no amb l'interlocutor, si la conversa té un punt formal o no i si consideres que l’interlocutor ho hauria de dir bé per raons de professió, de rang o de coneixements. És molt diferent corregir un catedràtic d'universitat per Twitter que un usuari de qui no saps el nivell cultural, ni els coneixements que té", assenyala Enric Gomà, filòleg i escriptor d'El català tranquil (Pòrtic, 2021).

Segons com, la correcció a les xarxes pot provocar un efecte nociu. "Crea molta inseguretat en el parlant que no té un nivell prou alt de coneixement del català. Aleshores l'usuari ja ni s’atreveix a piular perquè pensa que el corregiran i que no té prou llibertat per expressar-se. És una tendència que s'ha popularitzat però que no ajuda gens", apunta la lingüista Míriam Martín Lloret, coautora de Curset: mètode de català per a tothom (Blackie Books, 2021). També és fonamental que qui corregeixi estigui molt segur que esmena un error, cosa que no sempre passa. "Amb la correcció descordada a les xarxes a vegades et trobes que els que corregeixen no en saben gaire. Es dona la paradoxa que les persones que en saben de debò (els filòlegs, lingüistes i mestres) no van corregint la gent per internet", afirma Vidal.

El creixement de la llengua i els joves

Aquesta onada correctora a internet va lligada, en part, a l'alarma persistent sobre el mal estat de salut del català. Per analitzar quantitativament la situació de la llengua a Catalunya l'única mesura oficial és l'Enquesta d'Usos Lingüístics (EUL), que es fa cada cinc anys. L'última, del 2018, constatava que el 94,4% dels ciutadans entenen el català. Però altres dades, com la transmissió intergeneracional de la llengua –un 35,4% parlen als fills només en català i un 36,6% ho fan només en castellà– i la caiguda de l'ús del català com a llengua habitual –del 46% el 2003 al 36,1% el 2018– van alertar alguns lingüistes. En quin punt ens trobem ara? Alguns filòlegs no són especialment pessimistes. "No estem per tirar coets però no soc dels alarmistes que creuen que d’aquí 20 anys morirà", subratlla Martín Lloret. Gomà també veu en l'evolució de la llengua "els problemes propis del creixement" perquè "ha hagut de trepitjar territoris que fins ara no havia trepitjat mai, com els mitjans de comunicació i altres àmbits professionals".

A l'hora de posar el termòmetre a la llengua, sovint s'apunta cap a les generacions més joves. Sobretot arran de l'enquesta, que indicava que només un 19,6% dels joves barcelonins d'entre 15 i 25 anys tenen el català com a llengua habitual. Artur Fernàndez és professor de català des de fa 31 anys. Els primers anys de la seva carrera els va passar en un institut de la Sagrera, a Barcelona, fins que fa un temps va traslladar-se a un centre de Palafolls, on fa classe a alumnes d'ESO i de batxillerat. "Vaig pensar que el panorama seria diferent, però curiosament no he vist cap diferència. Hi ha una presència del castellà molt important entre els estudiants", explica Fernàndez.

El professor no ha constatat un retrocés de la llengua respecte a anys anteriors, però sí que alerta que el català "ha perdut prestigi" entre els joves. "Naveguen per internet, juguen a videojocs, veuen youtubers i tot això ho fan en castellà –diu Fernàndez–. Faria més per la llengua que el Messi parlés en català que tota la feina dels professors de secundària". Tot i això, no dona el català per perdut: "Vull pensar que es faran més grans i prendran una certa consciència lingüística. Tampoc hem de desconfiar de la feina de l’escola. Nosaltres els donem un vernís del català que els serveix per mantenir-lo". 

I l'anglès què?

Alguns es posen les mans al cap quan en una conversa en català s'hi colen paraules en castellà com rato, basura, pues o l'arxiutilitzat vale. Però què passa amb les que provenen de l'anglès? Mots com random (aleatori), crush (amor platònic), heavy (fort) i feeling (sentiment) treuen cada vegada més el cap a les converses entre els joves, mentre que en àmbits professionals com el màrqueting i els negocis digitals s'han normalitzat expressions com branding (crear una marca), engagement (implicació de l'usuari), keyword (paraula clau) i briefing (resum informatiu). "Ara l'anglès està de moda. Si utilitzes paraules en castellà quedes com un burro, mentre que si en fas servir en anglès quedes com un expert", diu Gomà, que considera que aquesta interferència "és un assumpte seriós" i preveu que anirà a més a mesura que més gent parli aquest idioma.

Per a Vidal, la contaminació de l'anglès afecta "ara per ara un percentatge irrisori, molt més baix que no pas el del castellà". Des del seu punt de vista, el mal que fa l'anglès és "de tipus moral" perquè "evidencia la submissió respecte a una llengua hegemònica". Tot i això, admet que la mirada social d'aquest fenomen varia respecte als barbarismes castellans. "L'anglès no ens sembla tan malament perquè té un prestigi que fa que els parlants el consideri bo, però la pronúncia en general és molt dolenta. Fa molt provincià i és perniciós", afegeix el filòleg.

Depèn només de tu (o no)

En qualsevol cas, la consigna sobre si cal corregir els parlants és la mateixa: tot depèn del context i de la situació. "Quan pensem en salvar la llengua sempre pensem en parauletes, però són moltes més coses. La degradació fonètica ens en dona pistes molt clares. Hi ha una degradació alarmant entre les generacions més veteranes i la generació digital. Fonèticament, el català cada vegada està més a prop del castellà. La globalització donarà el cop de maça final", destaca Vidal.

Per lluitar contra tot plegat, cal alguna cosa més que apel·lar a la responsabilitat dels parlants perquè facin sobreviure la llengua. El català ha de ser una política social de país i transversal. "Ens sembla que corregint els altres salvarem el català, perquè és la part més visible. Però a la llarga no és fructífer –diu Martín Lloret–. Cal una estratègia conjunta amb el finançament de les administracions. La supervivència de la llengua no pot dependre només de la militància individual".

stats