UN CONTE PER PASSAR LA QUARANTENA
Cultura 20/03/2020

L’Òscar busca una escala de mà

Javier Pérez Andújar
2 min
Quan l’Òscar li anava a dir que tenia una escala de mà per pujar  pel forat del quarto de bany, va aparèixer el senyor Bonastre.

“No m’ho puc creure!”. La Lleona mirava a la contraclaror de l’escala la radiografia amb què l’Òscar havia obert la porta del pis turístic. “Sé qui és! És la senyora Jesuischarlie!”. Aprofitant l’avinentesa que la veïna tenia els braços aixecats, l’Òscar Ideesnoires li va posar el termòmetre a l’aixella. En un acte reflex, la dona el va aguantar. “Doncs és la meva mare. Que us coneixeu de res?”. Tot s’ha de dir, es tractava d’una radiografia molt recent (un problema del genoll, sense gaire importància). Una altra cosa hauria estat que fos un retrat de joventut. “I tant! -li va dir la veïna-, soc la seva radiòloga”. “L’os pedrer!”, exclamà l’Òscar, amb una expressió que sempre li havia sentit a la mare però que no arribava a saber d’on procedia. Envellir és assumir que no hi ha escapatòria, rebolcar-se amb delectació en tot allò de què s’havia renegat, intentar oblidar cada dia que un s’havia conjurat per no fer mai tot allò que ara li donava tant de consol.

“Trenta-cinc amb vuit, fantàstic. No cal trucar”. La veïna va mirar amunt i avall de l’escala calculant una reacció, però va romandre on era, i l’Òscar va afegir: “S’ha declarat l’estat d’alarma i els hospitals no donen l’abast”. I a continuació va pregar a la dona que el disculpés per parlar-li amb una careta de Donald Trump, però la seva veïna li va respondre per cortesia que no se n’havia adonat. “Ràpid, he d’entrar a casa com sigui. Vull trucar a la clínica, pel que em dius hi faré falta”. Quan l’Òscar anava a dir-li que a casa seva tenia una escala de mà, i que potser la podrien fer servir per pujar pel forat del quarto de bany, el soroll d’uns passos atabalats que baixaven va fer que tots dos aixequessin el cap. Van veure sortir pels esglaons uns botins blancs de cremallera, després uns pantalons negres i tot seguit el senyor Bonastre en persona, el veí de dalt de l’Òscar. En veure’ls, el senyor Bonastre es va aturar en sec i els va dir: “Avui ningú se’n recorda, però molt abans feien a la tele el Show de James Stewart i era una meravella”.

stats