LITERATURA

El conte d’un nen que s’enamora d’un altre nen

Bernat Cormand publica ‘Els dies feliços’, un àlbum infantil sobre la descoberta de l’amor
JORDI NOPCA
JORDI NOPCA

“El meu estil crida l’atenció perquè té una paleta de colors suaus i un traç fi, però parlo de coses fortes”, explica l’il·lustrador i escriptor Bernat Cormand, que presenta nou àlbum, Els dies feliços (A Buen Paso). Un narrador en primera persona recorda que de petit vivia en un poble de costa ple de surfistes on coneix un altre nen, el Jacob, i no triga a enamorar-se’n. Quan es troben, als dos nens els agrada comptar els segons que aguanten sota l’aigua, llegir un conte que els faci viatjar o aturar-se a escoltar el soroll que fan les ales dels colibrís.

“La meva intenció inicial era escriure una novel·la juvenil d’amor protagonitzada per dos nois preadolescents -diu Cormand-. Vaig escriure’n unes quantes pàgines fa tres estius, mentre era a San Francisco”. Un dels germans de Cormand, Martí, és pintor i viu des de fa anys als Estats Units. “L’anava a veure al poble on s’estava, Pacifica -recorda-. Comença a dalt d’un turó, i des d’allà veus el mar i tot de cases baixes, d’una planta, com les del llibre”. L’autor recorda que a Califòrnia la separació entre el món urbà i el natural es difumina. “Pots trobar-te una família de cérvols al mig del carrer: a mi, que m’agraden molt els animals, em fascina”, reconeix.

Bernat Cormand va estudiar filologia catalana i després va fer un màster en literatura comparada. “Com a artista no tinc una formació reglada, però a casa tots quatre germans vam dibuixar des de petits perquè veníem d’una família d’artistes”, diu. La seva mare, Fina Rifà, a més d’il·lustrar nombrosos llibres ha col·laborat amb Cavall Fort des del número 2. “Vaig deixar de banda el dibuix per motius professionals: durant anys vaig treballar a Edicions 62, on estava especialitzat en col·leccions de narrativa estrangera -diu-. La feina editorial m’agradava molt, però el 2007 vaig deixar-la. Va ser en aquell moment de crisi i de replantejament que vaig reprendre el dibuix”.

Dibuixar ossos polars

El primer àlbum que va publicar Cormand va ser El dibuixant d’ossos (SD, 2008). “Era en blanc i negre, un treball només de grafit -diu-. Hi parlava d’un dibuixant a qui només li falta dibuixar una espècie d’os”. L’home va al pol Nord, i quan finalment troba l’os polar s’adona que és l’últim que queda. “És un llibre que fa pensar sobre l’amistat i sobre els animals en perill d’extinció a causa de l’escalfament de la Terra”, explica.

Cinc anys després va arribar El nen perfecte (SD, 2013). “Mentre el feia no era gens conscient del que plantejava -reconeix-. És la història d’un nen, el Daniel, que, de nit, quan ningú el veu, es transvesteix. Quan el vaig publicar vaig descobrir que hi havia poca producció centrada en nens que s’allunyessin dels estereotips de gènere”. Cormand explica que els nens han de llegir l’àlbum acompanyats d’un adult “perquè se’ls poden escapar coses: podrien pensar que el nen es disfressa i prou”. Als clubs de lectura sobre el llibre, l’autor no s’ha trobat amb cap criatura que reaccionés amb prejudicis sobre el personatge principal. Sí, en canvi, una associació de Madrid que es va queixar del contingut i una mare que volia que l’àlbum fos retirat d’una biblioteca de Castelldefels. “La reacció amb Els dies feliços està sent més positiva -avança-. La història que hi explico és menys fosca, encara que té un punt melancòlic. Hi parlo de l’amor entre dos nens, però també hi trobem el retorn a una infantesa idealitzada”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF