El consum cultural en català, sota mínims

La manca d’oferta i de difusió són elements determinants

Els joves de les Illes juguen molt majoritàriament amb videojocs en castellà; només 1 de cada 10 empra el català a internet; també 1 de cada 10 ha anat a algun concert en català el darrer any; la presència de la llengua pròpia en el cinema és pràcticament inexistent i, segons les darreres dades (2016), a les Balears tan sols 1 de cada 5 ciutadans llegeix un o més llibres en català l’any. Aquestes són algunes de les dades que recull el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (Gresib) i que ha resumit en un vídeo didàctic que ha penjat a les xarxes per exposar la relació de l’Arxipèlag amb les obres culturals en català.

Hi ha una cara lluminosa: durant els darrers deu anys s’han publicat més de 7.000 llibres anuals en la llengua pròpia, s’han creat plataformes de videojocs en català com Gaming.cat i altres de l’àmbit audiovisual com Filmin i Sèries en català posen a disposició del públic milers de continguts subtitulats. El Gresib proposa una recepta senzilla de plantejar però no tan fàcil d’executar: “oferta + difusió = consum”.“Tenim oferta, però en termes relatius és petita, perquè dins un mercat global, predomina l’ús de llengües dominants”, apunta la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Beatriu Defior. “Per aquestes mancances, és imprescindible treballar amb la resta del territori lingüístic com un mercat únic”, defensa Defior, qui afegeix que “la col·laboració entre administracions és essencial”.

Manca de difusió

A banda de l’oferta més gran en castellà i altres llengües, el filòleg i coordinador del Gresib, Joan Melià, apunta a altres factors que expliquen la poca presència del català en la vida cultural dels ciutadans. D’una banda, diu que les persones que consumeixen productes en català, totes també ho fan en llengua castellana. De l’altra, hi influeix que el consum cultural no és individual i, per tant, “si tu formes part d’un col·lectiu que parla d’un determinat tipus de productes culturals, aniràs a cercar justament aquests”, indica. “La majoria de gent convergeix amb la gent del seu entorn i, d’aquesta manera, moltes vegades el consum en castellà arrossega aquells que ho podrien fer en català”.

La manca de difusió és també fonamental. “Els mitjans de comunicació en castellà només parlen de productes culturals en castellà. Poques vegades parlen de pel·lícules fetes en català, aparició d’obres literàries en català... En canvi, els mitjans de comunicació en català, amb més poca incidència ja d’entrada, generalment promocionen les obres amb les dues llengües.

Amb tot, l’ús de la llengua pròpia varia segons els àmbits: per exemple, en teatre l’oferta i el consum són més equilibrats que en el món dels videojocs o en el cinema. “I aquí entra l’element físic: el teatre és un àmbit de proximitat”, apunta el filòleg. A més, Defior assenyala com a factor “una política lingüística estatal que no fomenta ni la producció ni els hàbits culturals en les altres llengües”.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF