Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El conseller, el comissari i l'any del poeta de Sinera

No era cap secret d'estat, però ara la qüestió és damunt la taula. El comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, cobrarà 123.000 euros per la feina, que inclou el comissariat de l'exposició al CCCB. És molt? És poc? Era necessari? Com es preguntava Joan de Sagarra: "¿Ningú a la conselleria ho pot fer?" Sembla que, en els moments actuals i tal com s'ha fet, és poc estètic. Alguns polítics s'han queixat, les xarxes han piulat i certs mitjans ho han entès com incomprensible. Hem buscat respostes per saber si tot plegat és una dramatúrgia involuntària de Molt soroll per no res o de La comèdia del errors . Shakespeare sempre.

La història . El novembre del 2012 la comissió executiva, de la qual formava part Bru de Sala, va aprovar el calendari d'actes de l'Any Espriu, però l'adjudicació del comissariat, pactada (o sia, a dit), es va publicar al gener. Al comissari li paguen, doncs, el que va fer, el que farà aquest any i el balanç final. Per raons fiscals li recomano que faci dues factures. Per cert, una coincidència: Mascarell va ser uns dels fundadors i vicepresident del Cercle de Cultura juntament amb Bru de Sala, que encara ho és.

El pressupost . He llegit que el pressupost de l'Any era d'entre 1 i 1,5 milions d'euros, però des de l'organització em diuen el següent: "L'Any Espriu no té pressupost específic assignat. Amb aportacions del departament de Cultura per les activitats que pot assumir i la col·laboració d'altres institucions, particulars i empreses, es financen activitats i programes. Altres projectes, si no troben finançament extern, no es duen a terme. Sobre el comissari general, que ni té cap misteri ni correspon a un any de feina sinó a dos, remetem a una nota de la conselleria". Però ni ha hagut ni hi haurà nota de premsa.

Els artistes. Quant cobraran els participants en molts dels actes? Vull dir artistes i escriptors reconeguts. Potser 40 o 400 euros. Molts d'altres, que estimen l'obra d'Espriu, ho faran per amor a l'art. És lògic, doncs, cert mal rotllo del col·lectiu, que veu que per a ells només hi ha molles. Una magnífica actriu em deia: "Artistes, si voleu continuar vivint de la cultura, deixeu de recitar Espriu i aneu pensant a fer-vos secretaris de Bru de Sala. Molt em temo que us sortirà més a compte. Ronda de mort a Sinera o rèquiem per als artistes que han de morir".

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF