Sense conèixer la Bíblia, no pots conèixer Occident

PalmaAmb independència de les creences religioses de cadascú, no hi ha dubte que la Bíblia ocupa un lloc fundacional i central en la història d’Occident. Sense coneixements bíblics, no és possible entendre plenament una part substancial de les religions, la història, la política, la literatura, l’art i la música dels nostres últims dos mil·lenis.

No és per casualitat que sigui el llibre més traduït i més venut de la història. Tampoc que, en funció de l’època, la geografia i el context sociopolític, s’hagi presentat la Bíblia amb tot tipus de formats i versions.

Guillem Ramis i Moneny (Marratxí, 1938), excapellà i mestre jubilat, fa anys que es dedica intensament a l’estudi de la Bíblia. Conscient que les seves històries, personatges i sentits són cada vegada menys coneguts per les noves generacions, ha escrit La Bíblia explicada als nets (Lleonard Muntaner, Editor) per mirar d’acostar-la i explicar-la als més joves.

Fàcil de llegir, estructurat d’una manera clara i didàctica, amb nombroses llistes, requadres explicatius, exemples i citacions extretes del text original, el llibre duu un seguit d’il·lustracions de Marta Font i Mestre, unes variacions juganerament coloristes de conegudes il·lustracions romàniques.

“La Bíblia és una de les fonts principals de la nostra cultura. Per conèixer la història de Mallorca, d’Europa i de tot Occident, és imprescindible saber què diu, què explica. No podem permetre que les generacions joves no en sàpiguen res”, diu l’autor a l’hora de resumir el seu propòsit. Ramis és conscient que explicar la Bíblia d’una manera entenedora no és senzill. “La Bíblia no és un llibre, és una antologia de llibres començada fa 3.000 anys i escrita durant els 1.000 anys següents -recorda. Això fa que no sigui homogènia ni uniforme. Està escrita en diferents llengües -hebreu, arameu i grec- i amb els materials de diferents cultures, sobretot la semítica i la grecoromana”, conclou. Quan se li demana que resumeixi aquest llibre de llibres, Ramis respon que “és la història d’un petit poble, el d’Israel, que no pot vèncer amb les armes els grans imperis de l’època, com l’egipci, el persa o el babiloni, i es refugia en la paraula, en la religió, que esdevé la religió de Jahvè”. També que “per als creients, jueus i cristians, la Bíblia és la revelació de Déu en l’experiència humana”.

Tota una vida

La relació de Guillem Ramis amb la Bíblia ha durat tota la vida. De jove, Ramis va sentir la vocació religiosa i va estudiar a Palma i a la Universitat Gregoriana de Roma. A la capital italiana, va estar-hi entre el 1961 i el 1964, tres anys crucials que coincidiren amb el Concili Vaticà Segon, impulsat pel Papa Joan XXIII. “El Concili em va impactar moltíssim -recorda Ramis. Va ser unarenovació total del que, com a religiosos, cercàvem en aquell moment. Em va mostrar una nova visió de l’Església i va servir per treure’ns de damunt moltes coses antigues que no tenien sentit. Va ser un moment d’una gran esperança i de cercar nous camins”.

Després de presentar una tesina sobre els salms, Ramis va passar tres mesos a Palestina. Hi va anar com a turista, amb la intenció de recórrer els escenaris bíblics, però es va topar de ple amb el conflicte araboisraelià.

“El vaig conèixer de prop perquè vaig tenir molt de contacte, tant amb jueus com amb palestins. Vaig fer feina en un kibbutz, que va ser un espectacle meravellós de convivència, i també a un hospital de Natzaret”.

De tornada a Mallorca, va exercir de capellà durant deu anys. Ramis diu que entrar en contacte amb la JOC (Joventut Obrera Cristiana), “que tenien una visió social molt forta”, el va dur a qüestionar certes actituds i posicions de l’Església. A poc a poc, va sentir que “l’evolució de l’Església no s’adeia amb la meva evolució personal”. Va deixar el sacerdoci i, després de treballar durant nou anys en una agència de viatges, es va fer mestre d’escola. Mai, en tots aquests anys, ha deixat de llegir i estudiar la Bíblia pel seu compte.

De generació en generació

A La Bíblia explicada als nets -“la referència als nets és per exemplificar la importància de transmetre els coneixements de generació en generació”-, Ramis aborda l’explicació de la Bíblia des de tots els flancs: què és i què representa, què conta, qui la va escriure, com i quan es va escriure, què conta l’Antic Testament, què conta el Nou Testament, quina relació té el judaisme amb la Bíblia (i quins llibres n’assumeix), quina relació hi té el cristianisme i quins textos bíblics assumeixen com a propis les diferents confessions cristianes, etc.

Ramis, a més, no amaga els errors i imprecisions que conté, qualifica d’afirmacions “inadmissibles” les lleis o sentències més tronades, desembulla algunes de les tergiversacions o mitificacions històriques que hi surten...

També en treu conclusions. “La Bíblia sempre és un crit de canvi -diu Ramis. A l’Antic Testament, és un crit per canviar l’esclavitud del poble d’Israel per la llibertat. I al Nou Testament, és un crit de canvi perquè Jesús, una figura revolucionària, demana un canvi en l’estil de vida de la gent. Vol dur el regne del cel a la Terra”. Preguntat per quina és, segons ell, la part més terrible de la Bíblia, Ramis respon que “són la falsedat i l’egoisme, personificats en la figura de Satan”. I la més bona? “L’entrega, l’estima i la voluntat de servir els altres”.