"Quan algú no coneix el grup li dius: «No me llames Dolores»"

El trio de pop barceloní Pastora el formen Dolo Beltrán i els germans Caïm i Pauet Riba, fills del músic Pau Riba i besnéts del poeta Carles Riba. Es van donar a conèixer el 2001 amb un senzill, Lola , que va convertir el seu debut homònim en Disc d'Or. Deu anys i dos discos després, La vida moderna (2005) i Circuitos de lujo (2008), avui presenten al Palau de la Música el seu quart treball, Un viaje en noria (2011).

Tenir un gran èxit al principi de la carrera és una llosa?

Caïm Riba: En el nostre cas no ho ha estat, però pot ser dolent si no remuntes. Nosaltres hem continuat.

Dolo Beltrán: Hi ha molta gent que només ens coneix per aquesta cançó, però és la gent que no segueix el grup. Per a la gent que ens segueix, aquesta cançó és una més.

Pauet Riba: Però és molt útil, perquè quan algú no sap què és Pastora li dius: " No me llames Dolores ". I et diuen: "Ah, sí!"

A la portada del nou disc hi ha un ovni. Per què?

P.R.: Com que hem estat gairebé tres anys sense treure cap disc i fora de l'òrbita, ho expliquem com que ens han abduït, amb la furgoneta sencera. La portada és just el moment en què ens retornen.

I per què heu estat fora d'òrbita?

D.B.: Perquè som molt lents composant. A més a més aquest any vam patir uns quants accidents: el Caïm es va trencar el menisc i els lligaments i jo l'espatlla.

P.R.: I jo vaig tenir bessons.

C.R.: Em va sorprendre una entrevista a Mojinos Escozios que vaig llegir i en què deien que cada mig any podien treure un disc.

El disc es diu Un viaje en noria , i una de les cançons es diu Noria fóbika . Què té aquesta atracció?

C.R.: Simbolitza que passes per diverses etapes, i que les coses són cícliques, fan voltes.

D.B.: Cada disc et dóna una pista per al següent. Noria fóbika va ser una cançó que vam descartar de Circuitos de lujo perquè era molt heavy per a aquell disc. I en aquest disc de cop va entrar-hi perquè hi entrava tot. El Pauet va començar a treballar en la imatge de la portada a partir d'aquesta tema, així que la cançó va manar una mica en el disc.

P.R.: Trencava amb l'estil clàssic de Pastora, per això vaig tirar per aquí per a la portada, per despistar. També em donava aquesta sensació que tot torna, les guitarres, el rock dur... Però Noria fóbika com a títol no funcionava amb el que representa Pastora, que és més elegant i suau. I el vam canviar per Un viaje en noria , perquè les lletres de la Dolo expliquen viatges, personals o a països exòtics.

C.R.: O abduccions.

Com es pot solucionar la pirateria?

D.B.: S'està aixafant l'usuari amb cànons digitals mentre que som el país que paga les factures més altes en telecomunicacions.

C.R.: I ningú s'atreveix a ficar-se amb Telefónica.

D.B.: Qui hauria de pagar un cànon és qui es beneficia del trànsit d'internet.

P.R.: S'han de posar d'acord en com es gestionen els drets d'autor i deixar l'usuari tranquil. L'usuari no té cap interès a ser un pirata i a robar!

C.R.: Un exemple senzill és el de les sèries de televisió. La gent les vol veure, i avui en dia ningú té temps de ser a les deu en punt cada dijous davant de la tele per veure una sèrie. I ningú no es vol esperar mig any perquè alguna cadena la passi aquí. S'han de trobar solucions, i no fer que et sentis un pirata perquè vols veure una sèrie.

P.R.: En aquest sentit l'Spotify és un tipus de solució molt vàlida. Pots escoltar la música que vols sense necessitat de baixar-la. No hi és tot, però vaja. Es pot evolucionar des d'aquí cap a fórmules senzilles amb què l'usuari se senti a gust i no se senti culpable. Es demonitza un usuari que no en té cap culpa.

Us va agradar el programa de TV3 El convidat sobre el vostre pare?

P.R.: A mi personalment em va agradar força, és una bona fórmula vist com funciona la televisió avui dia, que sempre busca la part més morbosa de tot. Va ser molt maco, fins i tot de fotografia. I ben editat.

C.R.: Jo el vaig veure a trossos, però el tros que vaig veure em va agradar, i per les reaccions que ha tingut entenc que va estar bé.

P.R.: Molta gent de l'entorn del poble, que veuen de lluny el meu pare, que és d'aquesta manera, van veure el programa i van pensar que no és tan diferent dels altres.

Ell diu que ha passat de ser el nét de Carles Riba al pare de Pastora. Vosaltres com heu portat formar part de la vostra família?

C.R.: Jo només recordo un dia a l'escola en què va tocar fer Carles Riba, i la professora va dir: "Aquí tenim el seu besnét".

P.R.: Hi ha coses que no te les treus mai de sobre. Sempre hi ha algú que et diu: "Jo un dia et vaig fer de cangur".

C.R.: I quan algú ha anat al Canet Rock sempre t'ha d'explicar la batalleta. Et diuen: "Jo vaig ser al Canet Rock". Doncs jo no, m'hauria agradat ser-hi, però jo no hi era.

P.R.: També és una plataforma, perquè vivint en aquest àmbit, hi vam anar a remolc fins que ens vam emancipar, i avui ja fem la nostra.

C.R.: És curiós, però, perquè el Pau mai no ha intentat inculcar-nos res. A mi va ser l'àvia qui em va portar a una escola on feien música.