‘Ovelles’, comèdia humana sobre una herència llanuda

‘Ovelles’

SALA FLYHARD, 20 DE JUNY

SALA FLYHARD, 20 DE JUNYUna família i una herència són un bon esquema per escriure, per endinsar-se en les relacions humanes dels que en teoria tenen molt en comú però que inevitablement veuran confrontada la individualitat, desitjos i ambicions en una situació inesperada que pot fer sortir el pitjor d’ells mateixos. Una herència pot ser una oportunitat o una càrrega i el tema pot donar lloc a un drama com el que evidencia Arthur Miller a El preu, en cartell fa poc al Teatre Goya, però pot ser també objecte d’un tractament més amable i comediogràfic, com el que han imaginat Yago Alonso i Carmen Marfà.

El to de comèdia ja ve donat des que ens assabentem que l’herència rebuda és un ramat d’ovelles que pasturen pels turons de Terol, però és una comèdia amb bastants apunts agredolços, justament perquè l’herència qüestiona el lloc, la posició i el futur dels dos germans i la germana i planteja, així, una reflexió generacional. I és que cap dels tres té encara una posició vital gaire definida ni en els aspectes sentimentals ni tampoc en els professionals. No, la vida no és com els havien explicat i com el que havien somiat.

La insòlita herència, segons com, els planteja la possibilitat d’un canvi vital. Però serveix d’alguna cosa? O és només una fugida? A poc a poc va apareixent el fons dels personatges, la llunyania de la seva relació fraternal i també els records que els uneixen. El text funciona àgilment amb apunts d’humor ben treballats des de la direcció i des de l’exquisida interpretació (Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez), amb uns personatges tendrament definits. El Víctor, l’Alba i l’Arnau es fan propers, els entenem i compartim la seva fragilitat desitjant que trobin unes abraçades tan càlides com les que farien a les ovelles.