PENSAMENT

Vindrà la Tercera Guerra Mundial?

Carlos Taibo i Marina Garcés imaginen el món després del col·lapse

Només ha faltat que arribés una pandèmia per haver d’admetre que, ara sí, estem al llindar del col·lapse. L’escriptor i professor de ciència política Carlos Taibo ja ho havia escrit en un llibre el 2017, que una epidèmia podria ser un accelerador de la crisi, causada essencialment pel canvi climàtic i l’esgotament de les matèries primeres. Així que porta la lliçó apresa, i a la Biennal de Pensament de Barcelona hi exposa amb ordre i contundència què en pot sortir d’aquest xoc, que tindrà efectes com la reducció de la població planetària, l’erosió de les ciutats, la destrucció de les instàncies centralitzades (estat, exèrcit, empresa) i una crisi econòmica transversal.

Per al madrileny, es pot anar cap a l’ecofeixisme (que seria un sistema més pròxim al capitalisme, darwinista i de preservació dels recursos) o bé cap a moviments per a la transició ecosocial (i que impliquen despatriarcalitzar, destecnologitzar, desjerarquitzar i altres des ). Ell defensa els postulats llibertaris. Però això no és la utopia de construir un món perfecte des de zero sinó manllevar el que és útil del que tenim per refer-lo: “Hem de creure per necessitat en la gent normal i corrent; si no, res no té sentit”, diu.

La filòsofa Marina Garcés, que comparteix xerrada i fred amb Taibo dalt de l’escenari instal·lat a la plaça de Can Felipa, comença analitzant el col·lapse des d’una altra perspectiva. Afirma que l’amenaça de l’apocalipsi i el soroll que genera al seu voltant cancel·len la capacitat de pensar de l’individu, i és així que ens surten unes estructures automàtiques de reacció que tenen a veure amb el pensament religiós i moralista, amb dicotomies com condemna-salvació i por-esperança. Garcés també augura tres respostes al col·lapse que sí que entren en sintonia amb algunes de les idees de Taibo. La crisi pot portar a una resposta autoritària: “Hi ha el desig d’alguns de manar, però també el desig per part de molts de ser dirigits i salvats”, alerta. També hi ha dues reaccions més instintives, davant el precipici: l’autoconsum (salvar el propi col·lectiu) i l’autodefensa, igualment perilloses.

Com combatre l’apocalipsi?

“Hi haurà una Tercera Guerra Mundial? -planteja Taibo-. No, perquè reclamaria l’existència de grans potències que competeixen dotades de maquinària militar”. De tota manera, Garcés sí que veu un escenari de guerra social, de “planetarització de la violència a tots els nivells”.

Els dos pensadors creuen que no es pot evitar el col·lapse, però se’n poden mitigar les conseqüències negatives. Com? La clau que donen és, justament, fer-se les preguntes adients. L’assagista catalana diu que per desmuntar les respostes nefastes que pot provocar la crisi cal capacitat de “discernir” (“la base del pensament crític és aprendre a mirar”), “imaginar” altres punts de vista possibles i “transformar”.

Encara que la xerrada va oferir poc contrast d’opinions entre els dos ponents dalt de l’escenari, Taibo sembla que ho redobla perquè es mostra “contrari als discursos realistes” i “orgullosament no realista”: “No conec cap exemple millor de les misèries del realisme que la Transició”. I parafraseja George Bernanos quan diu: “El realisme és la bona consciència dels fills de puta”. Garcés ho tanca: “Diuen que amb el pensament no n’hi ha prou. No és veritat. Només si ens podem pensar d’altres maneres estarem transformant aquesta vida que ja tenim presa pel neomoralisme que colonitza pensaments i afectes”.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF