GastrònomUn dels fruits característics de les nostres illes a la tardor és el codony, que és el fruit del codonyer ( Cydonia oblonga ), que des de temps antics ha tingut un paper important en la fructicultura i ha estat un dels peus més emprats per fer empelts, cosa que ha possibilitat que, gràcies a ells, s’hagin conservat moltes varietats de fruita com la perera, la pomera i tots els de la família de les rosàcies que fan més d’un pinyol.
A Menorca, tenim dues varietats de codonyer: el codony i la codonya. El primer és el més freqüent, fa fruits mitjans, de forma irregular i amb arrugues profundes, mentre que la codonya és una planta més alta, de branques arquejades i els seus fruits són més grossos i llisos, i també més fàcils de pelar. Una vegada collits, es poden conservar entre dos i tres mesos.
Del codonyer s’aprofita la fruita, principalment per coure i per fer el codonyat, i les conserves que emprarem per farcir els tradicionals pastissets menorquins i l’antic pastís de conserva. També en podem fer gelea i melmelada, que a vegades es fa coent codonys i pomes juntes.
El codony, si el menjam, cru és aspre, esmussa; en canvi, si es cou al forn, xapat per la meitat, sense el cor, on posarem una cullerada de sucre i un pols de canyella, amollarà una agradable olor que perfuma tota la llar. Els hem de coure gairebé una hora a 180 graus i els servirem tebis.
És una fruita amb un contingut escàs en sucres, però l’inconvenient habitual és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que sol portar molt de sucre.
Era molt normal que als patis del lloc o de les cases del poble hi hagués un codonyer o dos, i era al mes d’octubre quan se’n recollien els fruits per fer els pots de codonyat que es guardaven a la part més fresca de la despensa, que servirien per farcir els pastissets que s’havien de consumir o bé a les festes de lloc amb motiu de les porquejades o per a aquells que se servirien a taula a les festes de Nadal, Cap d’Any i també per Sant Antoni. També s’emprava el codonyat per guarnir els panellets i també el cuscussó.
El codonyat també marida bé amb el formatge semicurat i curat, o vell, com deim a Menorca, i era una menja típica de la tardor unes llesques de pa amb formatge vell acompanyades de figat o bé de codonyat, que era el berenar i la bereneta tant a la pagesia com al poble.
Altres preparacions antigues fetes amb codony, a més dels codonys al forn esmentats i el codonyat, els codonys també es cuinaven amb vi dolç, tallant-los per la meitat, i se’n treia el cor. S’untaven amb oli d’oliva i s’espolsaven de sucre damunt per enfornar-los una mitja horeta a 180 graus. Quan la polpa començava a estar tova, es regaven amb un gotet de moscatell o de vi dolç i es deixaven coure una mitja horeta més.
Finalment, s’ha d’apuntar, i deixant a part la part culinària o gastronòmica, a Menorca un codony també és aquella persona curta d’enteniment o de gambals.
1 quilo de codonys
1 quilo de sucre
Aigua
Primer tot rentarem els codonys i els pelarem. En llevam els cors i els bullim tapats d’aigua fins que siguin ben cuits. Si ho feim amb l’olla de pressió, bastarà un quartet d’hora. Posam la polpa de codony dins un colador i ho deixam degotar ben bé. Després en passarem la polpa pel passapurés i la pesam. La mateixa quantitat de polpa l’hem de posar de sucre i ho posam a coure dins una olla de ferro remenant en tot moment amb una cullera de fust al llarg de mitja horeta bona. Quan sigui ben cuit, el posarem dins motllos que tindrem fets, bé de llenya o d’acer inoxidable, l’hi deixam que hi reposi un parell de dies per tal que es ben eixugui. Després el podem treure i guardar a la gelera o n’hi ha que hi posen un poquet d’esperit damunt i el guarda dins els motllos al rebost.
