Claustre de Manacor: 100 anys com a monument nacional
És la joia arquitectònica més important del municipi i avui dia acull diversos serveis públics
ManacorEl Claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor compleix enguany el primer centenari com a monument arquitectònic artístic nacional. Era el 31 de març de 1919 quan la Gaceta de Madrid, en el número 90, publicava aquesta declaració, que garantia la protecció de la joia arquitectònica més important del municipi.
El convent primitiu, que va ser promogut per l’orde dels frares dominics, va ser fundat a partir de l’autorització del rei Felip II, l’any 1576. L’església, que forma part del conjunt monumental, es va començar el 1597 i es va acabar el 1617. Les obres del claustre actual s’iniciaren a mitjan segle XVII i passaren per diferents fases, fins a acabar-se a mitjan segle XVIII.
El 1935, el convent, que aleshores estava ocupat per 17 frares, va patir les conseqüències de la Desamortització de Mendizábal, per la qual els béns religiosos passaven a mans de l’Estat. És a partir d’aquell any que el recinte va començar a tenir diverses seccions i serveis, amb dependències també destinades a jutjats, oficina de telègrafs i presó, entre d’altres.
Avui, la clastra de l’antic convent compleix una funció gairebé de plaça pública i serveix de corredor per comunicar la plaça del Convent, on s’ubica el nucli central de l’administració local (a l’edifici Can Bauçà) i el bloc dels jutjats, que també forma part de l’espai arquitectònic conventual.
L’antic espai religiós del centre de Manacor acull, així mateix, la biblioteca municipal, el departament d’Urbanisme, l’àrea de Turisme de l’Ajuntament, la sala de plens del Consistori i la seu de l’administració de justícia de la comarca. A més, forma part del conjunt l’església, aixecada sobre els fonaments de la primitiva capella dedicada a Sant Vicenç Ferrer.
El deteriorament del convent s’accentuà durant la segona meitat del segle XX, fins que el 2005 -amb patrocini de l’Ajuntament i el Govern- se n’inicià una reforma integral, la qual va permetre restaurar-ne les parts més malmeses. Així, s’hi han pogut mantenir fins avui nombrosos serveis públics. La intervenció durà poc més d’un any.
Investigació
El treball de quatre historiadors (Albert Carvajal Mesquida, Antoni Ferrer Febrer, Antoni Gomila Grimalt i Joan Lliteras Vives), centrat en el període que arranca amb la desamortització del recinte conventual (1835), fins al 1875, recull la transformació d’un espai religiós en un centre administratiu per a un poble que venia de dos segles d’autèntica penúria econòmica.
La feina historiogràfica va ser presentada a les primeres Jornades d’Estudis Locals (2000) amb el títol El claustre de Sant Vicenç Ferrer (1835-1875) i fa un repàs exhaustiu de quatre dècades de gran transformació en aquest monument. El treball també marca la pauta de les intervencions més urgents que llavors necessitava el recinte, per tal de garantir-ne l’ús públic.
L’Estat va cedir el convent a l’Ajuntament el 1842, any en què s’hi varen dur a terme les primeres reformes i es va impulsar la construcció d’una nova casa consistorial. El 10 de febrer de 1845, una tempesta va esbucar una part del claustre, fet que obligà l’Ajuntament a destinar una despesa important a recuperar la fisonomia original de la gran edificació.
Parlar del claustre també suposa fer-ho de l’església, que fou retornada a l’orde dels dominics el 1907. La construcció de l’actual temple començà el 1582. Aquesta obra es projectà per eixamplar la primera capella i acabà el 1626.
A mitjan segle XX es va refer la cúpula de la capella del Roser i a finals del mateix segle es varen dur a terme obres en el subsol, intervenció que va permetre canviar el paviment de tota l’església. El 2006 començà la darrera gran restauració d’aquest exponent del barroc mallorquí, que durà tres anys. Aleshores, se’n va restaurar la teulada, ja que filtrava molta humitat als murs. En complir-se els 100 anys com a monument nacional, l’efemèride ha coincidit amb la recent reforma de l’entorn urbà, que queda com a espai per a vianants: la plaça del Convent i la plaça de Creus i Font i Roig, a més dels carrers dels voltants.
Exposició sobre tot el conjunt històric
La regidora de Cultura, Antònia Llodrà, explica que, per a les properes Fires i Festes de Primavera, l’Ajuntament oferirà en un espai rehabilitat una àmplia exposició sobre el conjunt monumental del convent. “Es tracta d’un acte que, a més de per estrenar una nova sala cultural, servirà per commemorar el centenari de la declaració del recinte com a monument nacional”, explica la delegada. La mostra oferirà pintures, escultures, mobiliari i fotografies, que traslladaran els visitants a les diverses fases històriques per les quals ha passat el monument més important del municipi.
