Publicitat
Publicitat

PATRIMONI ARTÍSTIC

Les claus per desxifrar l'art medieval

El Museu Episcopal de Vic desgrana l'abecé de la fe i treu partit de les col·leccions diocesanes

Facies fidei. La fe té moltes cares, i totes es poden descobrir a través de les obres d'art, escultures i pintures que van llegar-nos els artistes medievals. Només cal... saber-les interpretar. Després de segles en què els referents religiosos havien estat compartits per tothom, avui els significats que hi ha darrere d'una creu, un Sant Sopar i una Mare de Déu són tan difícils de desxifrar com un jeroglífic, per a gran part de la població. "Ara necessites ser iniciat per entendre del tot aquestes peces, abans no", afirma Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic. "La història de l'art ha evolucionat en part cap a un estudi estilístic, d'atribucions artístiques i vinculat a un mercat", explica. L'exploració del significat teològic i social de les peces ha passat a un segon pla. I és precisament el que posa en relleu l'exposició Facies fidei , que ha ideat el museu vigatà.

La impressionant col·lecció que exposa aquest centre diocesà ha permès que el recorregut de la mostra s'instal·li a les mateixes sales d'exposició permanent, però hi han afegit set perles més, unes peces que serveixen per subratllar cadascun dels conceptes en què s'organitza l'exposició -Creació, Encarnació, Eucaristia, Creu, Santedat, Paraula, Vida- i que provenen de les set col·leccions eclesiàstiques de Catalunya.

Relíquies de la identitat catalana

El Museu Episcopal de Vic (MEV) el va inaugurar el 1891 el bisbe Josep Morgades amb la idea visionària no només de conservar el patrimoni de l'Església, sinó amb la intenció de crear una col·lecció d'art medieval representativa i de nivell -un model que després copiaria el Bisbat de Lleida, però no la resta de demarcacions, que, seguint els dictats del Vaticà de principis de s. XX, només van procurar salvaguardar l'art-. "Molts testimonis medievals que es conserven de la identitat catalana estan vinculats a l'art religiós -afirma el doctor Sureda-. Als segles XII i XIII quasi tot és art litúrgic; és evident que no es destinen els mateixos recursos a fer art profà que sacre. Tota parròquia necessita un altar, un frontal, pintar les parets..." D'aquí ve aquella sentència del bisbe Torras i Bages del 1892: "Catalunya serà cristiana o no serà".

1. Creació

Del pecat d'Adam i Eva a la redempció a través del baptisme

En comptes d'explicar les cares de la fe des del catecisme, l'exposició ho fa a través d'objectes. Els diàlegs que traça Facies fidei entre peces vigatanes i d'altres col·leccions expliquen aspectes de la litúrgia i teologia, lliçons que el fidel medieval percebia i comprenia. En primer lloc, hi ha les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, que il·lustren l'expulsió del paradís d'Adam i Eva. Al seu costat hi han col·locat una crismera única, d'abans del s. X, del monestir de Sant Pere de Rodes, provinent del Museu Diocesà de Girona. Aquest recipient contenia l'oli anomenat crisma, amb què s'ungeix els cristians durant el baptisme. El pecat, per tant, es pot redimir amb el baptisme, la segona Creació.

2. Encarnació

La verge Maria és la mare de Crist i el camí cap a la salvació

Al segle XII proliferen les imatges de Maria, asseguda rígida amb el fill a la falda, com ara la Marededéu amb el Nen del museu de Solsona. "Això reivindica la humanitat de Déu. Acceptant ser mare, Maria va permetre que s'encarnés. La missa commemora, també, que Déu es va fer home", diu Sureda. Si això passa a l'altar, a les parets de les esglésies -i es pot comprovar amb els murals de Sant Martí del Brull- s'hi exposava la història de la salvació, començant pel pecat original. El fidel quedava embolcallat per aquesta pell de l'espai litúrgic i podia traçar un diàleg entre el pecat d'Eva i la salvació oferta per Maria.

3. Eucaristia

Crist és present en el pa i el vi, excepte pels càtars

"Avui ens aproximem a un altar romànic com si fos un Tàpies, cadascú amb la seva motxilla interpreta el que pot. El fidel de l'època era conscient que a l'art hi havia un discurs. Tenia segles de pòsit de teologia, iconografia, litúrgia, prèdica...", diu el comissari Marc Sureda. Sota els murals del Sant Sopar de la catedral de la Seu d'Urgell s'hi celebrava l'eucaristia, on es dóna gràcies a Jesús pel banquet amb els apòstols i pel seu sacrifici. El MEV col·loca de conjunt el calze i la patena de Núria que guarda el museu d'Urgell, datats del s. XIII. En aquella època es va afirmar la doctrina de la transsubstanciació -la presència real de Crist en el pa i el vi-, cosa que, per exemple, negaven els càtars. Des de llavors, a la missa s'alça el pa i el vi.

4. Creu

El símbol del martiri passa a ser l'emblema de la resurrecció

Els primers cristians no feien servir de símbol la creu; els feia vergonya la mort infame de Crist. "Però l'espiritualitat evoluciona", diu Sureda. A partir del s. V la creu es converteix en la imatge que sintetitza el calvari i amb els anys va passar a ser un símbol gloriós, un trofeu. Per això s'entén que l'espectacular veracreu de la catedral de Tarragona fos d'orfebreria daurada adornada amb gemmes -demostrava, a la vegada, el prestigi d'aquesta diòcesi, la més antiga de la Península-, i encara més si s'observa davant del retaule de St. Joan de les Abadesses que explica passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist, conservat al MEV.

5. Santedat

Els sants, advocats del poble a mig camí entre el Cel i la Terra

Una de les sales més impressionants del museu és la que -amb 6 metres d'alçada- exposa el retaule del convent de Santa Clara de Vic (1415). Les imatges mostren exemples de fidelitat a Crist i maneres d'acostar-se a la santedat (des del llegendari sant Jordi a sant Francesc d'Assís). Sota aquest macroretaule hi han col·locat el sarcòfag de Santa Maria de Cervelló, que prové de l'església de la Mercè de Barcelona i on es conserven les relíquies d'aquesta santa. És la millor drecera per comunicar-se amb el Cel.

6. Paraula

La Bíblia i els capellans són els dipositaris de la fe

La Bíblia contenia, per al cristià medieval, tota la fe. L'Església invertia temps i recursos a escriure volums com el que es pot veure a l'exposició, una Bíblia miniada provinent de la catedral de Tortosa del s. XIII. Però el coneixement només l'ostentaven els clergues, el fidel hi tenia accés a través de la paraula predicada: sabia el parenostre, podia cantar i resar alguns salms. Per això, la paraula de Déu requereix un magisteri que està simbòlicament expressat en sant Pere, el primer apòstol, que al segle XV es representava amb una tiara de tres corones i envoltat de cardenals, com a la taula que s'exposa de l'església de Sant Pere de Torelló.

7. Vida

La mort és el pas previ a la resurrecció, via judici final

Com que el cristianisme creu en l'ànima immortal, la mort significa només un trànsit cap al Cel o l'Infern. Facies fidei explica aquest episodi de dues maneres complementàries. Al retaule dedicat a sant Miquel Arcàngel, de Verdú, el Mestre de Cervera hi va pintar l'Arcàngel i Satanàs, i el sant pesant ànimes. Això significava que el veredicte depèn dels teus actes: tal faràs, tal trobaràs. En canvi, el relleu d'alabastre de la Seu Vella de Lleida mostra els difunts sortint de les tombes, salvats per Jesucrist: tot humà és víctima del pecat original i, per tant, ha de ser redimit per Jesucrist.

Els llibres que ens fan grans