Cultura 08/07/2017

La clàssica i l’estiu

Els melòmans, com cada estiu, tenen una feinada si volen cobrir un mínim nombre de concerts de la infinita oferta que recorre les Illes sense treva

i
J. A. Mendiola
3 min
El primer concert dels Estius Simfònics 2017 va tenir un convidat d’excepció: el pianista Gerhard Oppitz.

Deià.- Els melòmans, com cada estiu, tenen una feinada si volen cobrir un mínim nombre de concerts de la infinita oferta que recorre les Illes sense treva. Des del castell de Bellver fins a Canyamel, de Valldemossa a Pollença, sense oblidar Sóller i Deià. Més de trenta concerts, alguns de gran nivell i altres de bon nivell. D’aquí no baixa. És a dir que dia sí dia no es pot gaudir de música clàssica pertot arreu. Destaca segurament la minigira de Julian Rachlin and Friends, que podrem veure a la torre de Canyamel, a la Cartoixa de Valldemossa, al castell de Bellver o al Festival de Pollença. Entre altres friends, ni més ni menys que Mischa Maisky, per posar-ne un exemple. Però de vegades, moltes, l’excel·lència és una mica més a prop del que pensam i seguint amb un violoncel·lista de menor prestigi i gran talent, divendres dia 30 de juny, dins el marc de les Vetlades musicals a l’església de Deià, Emmanuel Bleuse, primer violoncel·lista de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, acompanyat per la pianista Miriam Picker-Bleuse, la seva esposa, i la violinista Nina Heidenreich, oferiren un d’aquests concerts que mereixen, com a mínim, major difusió, si més no a posteriori, per saber quants quirats de talent circulen per l’illa sense que nosaltres ho sapiguem o sense que ho valorem com mereixen, que d’això en sabem molt. Però aquesta és una altra història.

A l’església de Deià passà pels instruments del trio un segle de romanticisme o, el que és el mateix, més classicisme impossible. Per una banda, a la primera part del concert oferiren el Trio Op. 49 de Felix Mendelssohn-Bartholdy. Com no podia ser d’altra manera en la música del compositor hamburguès, el qualificatiu de ‘deliciosa’ resulta inevitable en aquesta peça que per a l’ocasió va beure de les influències de Schumann en la part pianística. D’estructura molt acadèmica, amb un crescendo rítmic impecable, d’una bellesa sense arestes, com la immensa majoria de composicions de qui va viure l’èxit gairebé des del dia del seu naixement. La seva vida no incloïa el risc, però mai no deixava de cercar la perfecció. Una peça ideal perquè els tres músics fessin una demostració no tan sols de talent, també de compenetració com si d’una jam clàssica es tractàs. A la segona part, Antonin Dvorak, el Trio Op. 90, Dumky, que és com una mena de balades èpiques, constants que varen fer famós el compositor postromàntic, que sota la influència de Brahms, ni més ni menys, va fer palès el seu amor per la música popular, que elevà a la categoria de clàssica en majúscules. Miriam Picker-Bleuse, Emmanuel Bleuse i Nina Heidenreich amb aquest lento maestoso amb què s’inicia la composició varen tornar a fer evident que era un concert de primera magnitud, dels que van més enllà de la interpretació per ella mateixa.

Bellver.- El primer concert dels Estius Simfònics 2017 va tenir un convidat d’excepció, com és ara Gerhard Oppitz, pianista que interpretà amb la Simfònica el Concert per a piano núm.5 Emperador. Segurament el més conegut, amb un primer moviment tan llarg com majestuós, intens i decidit. Un combat sense treva entre el pianista i l’orquestra que acabà en taules, que és com ha de finalitzar, tot i que el solista ha de mostrar tot un seguit de registres que van des de la delicadesa fins a la contundència absoluta, cosa que Oppitz va resoldre amb tanta solvència com brillantor. Per una altra banda, l’Orquestra Simfònica, liderada per Mielgo, començà la seva tasca de reivindicar Beethoven amb la interpretació de vuit de les nou famoses simfonies en quatre jornades.

stats