Des que es va publicar, l'any 1952, Un home invisible , de Ralph Ellison (1915-1994) ha estat considerada una de les fites de la novel·lística nord-americana del segle XX. Mèrits estrictament literaris a banda, la seva importància rau en el fet de ser una de les primeres novel·les que va plantejar el conflicte racial des del punt de vista dels negres.
Narrada en primera persona pel propi protagonista, un home jove del qual no en sabem el nom, originari del sud dels EUA i descendent d'esclaus, i ambientada en la dècada dels 40, Un home invisible és sobretot el relat exhaustiu i intens d'una desil·lusió. No som lluny de tantes altres novel·les protagonitzades per un personatge virtuós i idealista que entra al gran món disposat a dur a terme els seus projectes ben intencionats i que, més víctima de l'entorn que dels seus propis errors o defectes, a poc a poc veu com la seva noblesa és destruïda o, com a mínim, posada en perill, per les misèries dels homes i les servituds de la realitat.
La novel·la s'inicia amb un breu pròleg en què el protagonista -un home que és invisible simplement "perquè la gent rebutja veure'l"- es mostra abatut, per bé que no del tot resignat. Les més de 600 pàgines que segueixen són l'explicació de per què ho veu "tot tan negre". Primer, trobem l'home invisible estudiant en una universitat per a negres del sud, d'on és expulsat per culpa d'un incident en què es veu involucrat un dels patrons de la universitat, un blanc multimilionari i paternalista. En veure's obligat a buscar-se la vida al nord, s'instal·la a Nova York, que és com un altre planeta: costums més desinhibits, lluites sindicals, tumult ideològic, nacionalisme afroamericà... Després de treballar en una fàbrica, i gràcies a la seva oratòria eloqüent, l'home invisible aviat es revela un agitador de multituds i entra a formar part de la Germandat, una organització comunista formada per negres i blancs que lluiten contra les desigualtats racials, de gènere, socials i econòmiques. Tanmateix, les disputes de poder, les gelosies i els odis caïnites també afloren dins l'organització i ho fan tot malbé.
Un dels mèrits de Ralph Ellison és la nitidesa amb què traça la peripècia completa del protagonista, com assistim a la transformació del seu caràcter i la seva actitud. L'arc del personatge és racialment emblemàtic. Al principi és un noi humil i obedient, que intenta ser acceptat pels blancs. A més, es pensa a ell mateix a través dels estereotips que li han encolomat: per això es mostra dòcil i adaptable i aspira a ser "refinat i encantador". Fins que, dominat per les ganes de revenja i el ressentiment i l'afany de justícia, es pregunta: "Què i quant havia perdut mirant de fer el que s'esperava de mi en comptes del que jo volia fer?" A partir d'aquí, l'home invisible entra en una espiral d'activisme polític, de dilemes sobre la pròpia identitat -qui és, qui són els seus germans - i de violència catàrtica que el condueixen a l'estat d'abatiment del pròleg inicial, però també a reconèixer "la bella absurditat" de la seva identitat americana i a prendre la decisió de no deixar-se utilitzar o explotar mai més per ningú.
Si hi ha un retret que se li pot fer, a Ralph Ellison, és la vaguetat amb què recrea el període històric i l'abstracció deliberada amb què descriu les lluites ideològiques que surten a la novel·la. En un principi, el fet que tot sigui imprecís, que se'ns parli -sense donar-nos-en més detalls- de "la lluita", o de "la missió", o de "discursos sobre diversos aspectes de la situació econòmica i política", ens encomana la desorientació del protagonista, ens fa participar de la sensació de desconcert que el guia, i reforça el caire purament moral i emocional del relat. A partir d'un determinat moment, però, tanta generalitat i tanta imprecisió fan que trobem a faltar la vivacitat que només proporciona la riquesa de detalls d'una realitat ben inventariada. Pel que fa a aquest aspecte, la novel·la d'Ellison es desmarca, sorprenentment, de la novel·lística nord-americana del segle XX, fascinada per la història, amb una propensió obsessiva -genètica nacional puritana- a escrutar la realitat, a deixar-ne constància amb una veracitat i una minuciositat gairebé documentals.
Amb tot, Un home invisible és una lectura indispensable. Escrita amb una prosa àgil i impetuosa, i amb passatges d'una plasticitat impressionant -molt bona traducció de Dolors Udina-, fa vibrar i commou i trasbalsa.
