Memòria històrica

Un clam valencià contra la impunitat de Martín Villa

Representants del moviment memorialista s'han concentrat a la Ciutat de la Justícia de València

"Martín Villa, justícia i democràcia" i "Prou d'impunitat, justícia al franquisme" han estat alguns dels clams que s'han sentit a la Ciutat de la Justícia de València. Encapçalades per la Plataforma en Suport a la Querella Argentina al País Valencià, desenes de persones s'han concentrat per reivindicar la fita que suposa la declaració davant la jutgessa María Servini a l'ambaixada Argentina de l'exministre postfranquista Rodolfo Martín Villa. "Estem ací per a trencar la impunitat i exigir justícia", assegurava Llum Quiñonero en nom dels convocants de la protesta.

"Amb la declaració de Martín Villa es fa un primer pas per a posar fi a la impunitat dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Una impunitat mantinguda durant més de 40 anys pels successius governs, una de les més profundes xacres de la nostra democràcia", han assenyalat. L'exmembre del PP i president d'importants multinacionals, declara per la seva presumpta responsabilitat en 12 assassinats ocorreguts entre els anys 1976 i 1979, quan va ser ministre de Relacions Sindicals i ministre de l'Interior. Cinc morts ocorregudes en un desallotjament policial a Vitòria el 3 de març del 1976; unes altres sis ocorregudes el 1976 i el 1977; i una altra ocorreguda a Pamplona durant els Sanfermines del 1978.

Al País Valencià, aquesta crida ha rebut el suport de sindicats com ara Intersindical Valenciana, CCOO-PV, CGT-PV i CNT-València, així com nombrosos col·lectius socials i associacions representants del moviment memorialista. Pràcticament tots els partits polítics valencians d'esquerres –Compromís, Esquerra Unida del País Valencià, Podem, Esquerra Republicana del País Valencià i el Partit Comunista del País Valencià– també s'han sumat a la protesta.

Entre ells, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i secretaria general d'EUPV, Rosa Pérez, que ha assegurat: "hui avancem un poquet més en la qualitat democràtica que hauríem de tenir i en anar eliminant les anomalies que han imperat durant tants anys". "No puc entendre que ningú demane la impunitat, encara menys per crims del franquisme", ha criticat l'exdiputada de Memòria Històrica respecte a la carta emesa per expresidents i exdirigents sindicals en suport de Martín Villa. "Vist des de fora de l'estat espanyol, que quatre expresidents demanen la impunitat dels crims del franquisme dona molt mala imatge", apunta.

‌La memòria valenciana

El conjunt d'associacions i col·lectius que han protagonitzat aquesta concentració, però, també han volgut recordar altres assassinats ocorreguts al País Valencià en aquell període. "Tot i que Martín Villa no està imputat a la querella argentina per cap dels fets ocorreguts al País Valencià, no hem d'oblidar que ací hi hagué tres assassinats molt destacats durant el període que va tindre responsabilitats polítiques", reivindica Lucila Aragó, portaveu de la Plataforma en Suport a la Querella Argentina al País Valencià.

És al cas de Teófilo del Valle, que va ser assassinat el febrer del 1976 quan participava en una vaga de treballadors del calcer a Elda. "En aquell moment hi havia un moviment assembleari molt fort als sectors obrers de les comarques del sud, era un moviment molt horitzontal, poc controlat, similar al que hi havia a Vitòria", recorda Aragó. "Una de les actuacions polítiques per intentar aturar aquell moviment fou actuar de manera brutal contra els treballadors en Elda. Va ser durant una intervenció policial per dispersar la manifestació quan Teófilo va rebre un tret i va morir", conta.

L'any 1977, Miquel Grau, un jove de militància comunista i valencianista, penjava cartells per a la que es convertiria en la històrica manifestació de la Diada del País Valencià. Aquella nit, l'acompanyava Llum Quiñonero, exdiputada de Podem a les Corts Valencianes i candidata de Més Compromís. "Un membre de Fuerza Nueva va llançar des de la seua casa un bloc de ciment que el va matar", recorda Quiñonero, autora del llibre Miquel Grau 53/1977 (Pruna Llibres, 2019), en què relata la biografia de la víctima de la ultradreta. "En aquell moment, l'extrema dreta estava estimulada per la Policia", apunta. "L'any següent, després de demanar justícia i fer una acció popular, vam aconseguir un judici on l'assassí fou condemnat a 12 anys de presó. Però sols va complir-ne quatre perquè va rebre un indult parcial del govern d'Adolfo Suárez", relata.

Per últim, hi ha el cas de Valentín González, que va morir davant del Mercat d'Abastos de València l'any 1979, quan participava en una vaga laboral. "Durant una càrrega policial va intentar protegir el seu pare d'una pilota de goma, que finalment fou disparada al pit de Valentín a escassos metres i que va deixar-lo sense vida", explica la portaveu de la Plataforma en Suport a la Querella Argentina al País Valencià.

"Són fets que sintonitzen amb els assassinats més sagnants i violents ocorreguts a l'Estat espanyol durant aquells anys. Responen, d'una banda a una repressió policial molt forta contra els treballadors i, d'altra banda, a la impunitat amb la qual contaven els grups d'extrema dreta en aquell moment", analitza Aragó. "Els crims denunciats a la querella argentina corresponen a una mateixa línia d'actuació que els ocorreguts al País Valencià i retraten el clima de l'època", remata. Ara, que aquesta fita del moviment memorialista obri la porta a més avenços en el futur.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF