'Una cita con el pasado': un 'thriller' d'espionatge clàssic al voltant d'una taula de restaurant
Chris Pine i Thandie Newton són examants i ex agents secrets en un film amb l'esperit de John le Carré i Graham Greene
'Una cita con el pasado'
(3,5 estrelles)
Direcció: Janus Metz. Guió: Olen Steinhauer a partir del seu llibre. 101 minuts. Estats Units (2022). Amb Chris Pine, Thandie Newton i Laurence Fishburne. Disponible a Amazon Prime
A El factor humà, una de les seves novel·les d'espies més crepusculars, Graham Greene plantejava com la vida privada dels agents podia interferir fatalment en l'exercici de la seva professió. A les seves obres més emocionals –La casa Rússia, El jardiner fidel–, John le Carré va descriure l'amor com una forma extrema d'aquest “factor humà”: un sentiment impredictible pel qual un gris funcionari podia transformar-se en un activista i un home lleial en un traïdor. Olen Steinhauer, exitós autor contemporani de novel·les d’espionatge, se situa en una línia similar: a All the old knives, adaptat al cinema com Una cita con el pasado, el factor humà és tan important que gran part de la trama gira al voltant de la taula d’un restaurant on dos examants rememoren quan, vuit anys enrere, sent tots dos agents de la CIA, es van enfrontar a un atac terrorista que va acabar en tragèdia.
Tot i que els flash-backs constants ajuden a entendre una història que es va completant com si fos un trencaclosques, el pes dramàtic de la pel·lícula resideix en el combat dialèctic que té lloc al voltant d'aquesta taula. En aquest sobri film d'espies, les escenes d'acció i les persecucions acrobàtiques són substituïdes per expressius primers plans en què Chris Pine i Thandie Newton –excel·lents tots dos– s'examinen mútuament, mesurant què hi ha de veritat en allò que afirma l'altre. És una interessant decisió de posada en escena per part del danès Janus Metz, que concentra en el rostre humà –sobretot el de la persona estimada– la naturalesa enganyosa de les aparences.
