El circ rus envaeix Girona

GironaFa mig segle, el primer Circo Ruso que visitava el país es va instal·lar al Palau d’Esports del carrer Lleida, a Barcelona, on va impressionar milers de barcelonins amb els seus números impossibles. En record d’aquella primera visita, el novè Festival Internacional del Circ Elefant d'Or ha convidat una majoria de números vinguts de l’ex Unió Soviètica, que han deixat amb la boca oberta els més de 30.000 gironins que han omplert les dotze funcions fetes a l’espectacular carpa instal·lada al parc de la Devesa.

La gala final de lliurament de premis es va celebrar dimarts, i el seu director i presentador, Genís Matabosch, va aconseguir realitzar amb gran elegància alguns dels exercicis d’equilibri més arriscats: que els artistes comprimissin els seus números, que l’espectacle no tingués ni un moment mort i que la funció, tot i la seva durada, no perdés mai el ritme i passés volant. Com que més de la meitat dels números provenien de l’escola russa de circ, bona part de la gala es va tenyir de l’estil i l’estètica un pèl xarones que sovint caracteritzen, més enllà de l’excel·lència circense, aquesta tradició: vestits plens de lluentons, indumentàries exagerades i números que simulaven històries d’amor, de passió, de baralles entre mascles...

Per això, enmig de tan eslavisme, destacava Wesley Williams, un jove nord-americà amb pinta d’artista de carrer que, vestit amb una roba que semblava treta d’Humana, amb un somriure franc i irònic a la cara i amb uns exercicis sobre monocicle extraordinaris –incloent-hi una volta damunt d’un monocicle de 9 metres d’alçada!– va aconseguir, molt merescudament, guanyar el premi Elefant d’Or.

L’altre Elefant d’Or se’l va endur una parella russa, formada per Ekaterina Zapaixnaia i el seu home, que, damunt d’un llit enorme instal·lat al mig de la pista, pujaven i baixaven fins a la cúpula del circ penjats d’unes cintes aèries, mentre feien acrobàcies arriscades tot representant una mena d’història de passió desenfrenada.

La resta d’Elefants, de plata i de bronze, se’ls van endur –seguint la cosa de la celebració– cinc números russos i un de xinès en què un home calb, envoltat d’una desena d’acompanyants que jugaven amb vanos vermells que obrien i tancaven a ritme, aguantava en equilibri damunt del cap fins a una vintena de banquetes per seure.

La cerimònia de lliurament de premis, que es va celebrar en acabar l’espectacle, va barrejar dos dels elements que caracteritzen el festival: d’una banda el cosmopolitisme, encarnat en els premiats i en els membres dels diferents jurats i, de l'altra, la proximitat, representada pels voluntaris, els cambrers, els acomodadors i els organitzadors del festival que el presentador va fer pujar al podi per agrair-los la feina i que rebessin l’aplaudiment dels seus conciutadans. Només hi faltava la Guàrdia Urbana.