Publicitat
Publicitat

EL CATALÀ AL CINEMA

El cinema subtitulat en català cau un 89% el 2012

La reobertura del cine Boliche, un brot verd per a un format en crisi

L'empresari Rafael Dalmau, gerent i programador dels Cinemes Maldà de Barcelona, va anunciar fa uns dies la intenció de reobrir els cinemes Boliche de l'avinguda Diagonal i programar, en dues de les seves quatre sales, només pel·lícules en versió original subtitulada en català. Si les còpies doblades al català encara són escasses a la cartellera -tot i l'acord firmat pel govern amb les majors -, en el circuit de cinemes que projecten versions originals la presència del català és irrisòria.

El 2012 només es van estrenar 20 títols en versió original subtitulada al català i el nombre d'espectadors totals d'aquesta versió a Catalunya va ser de 5.987. Aquesta xifra és, aproximadament, la mitjana d'espectadors que passen pels cinemes Verdi cada setmana. Què vol dir això? ¿Que no hi ha públic per al cinema subtitulat al català o que no hi ha oferta? Una ullada a la cartellera dóna la resposta: als cinemes de Barcelona que habitualment programen versió original (Verdi, Verdi Park, Renoir, Icària, Maldà i Méliès) no s'anuncia cap cinta en versió original subtitulada en català.

La pilota dels distribuïdors

Per què és tan difícil veure cinema subtitulat en català? "Qui subtitula o dobla són els distribuïdors, no els cinemes", explica Toni Espinosa, gerent i programador dels cinemes Girona. "Nosaltres sempre demanem la versió subtitulada al català i, si no està disponible, la versió doblada al català. Però sovint ens hem de conformar amb la crua realitat: la versió doblada al castellà". Espinosa assegura que la versió catalana és un ganxo comercial. "A nosaltres ens truca gent de fora de Barcelona per assegurar-se que passem la versió catalana. Per cada dues persones que es fan enrere perquè projectem en català, en tenim vint-i-quatre o vint-i-cinc que vénen expressament".

La pilota és a la teulada dels distribuïdors, doncs. Les majors van firmar el 2011 un acord amb la Generalitat per incrementar els doblatges al català, però tot i que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s'ha pronunciat repetidament en defensa de la versió original -un dels objectius de la llei del cinema és la seva potenciació-, en el document de l'acord no es feia cap esment al subtitulat. Per norma o per costum, distribuïdores com Fox, Warner, Sony i Disney subtitulen únicament al castellà. I això quan subtitulen, esclar.

Algunes distribuïdores independents sí que doblen i subtitulen al català. A Contracorriente Films va demanar les ajudes de Política Lingüística per doblar i subtitular Jane Eyre i Intocable . La còpia de Jane Eyre va durar poc temps als Verdi, i per a Intocable no van fer còpia subtitulada al català en 35 mm, però sí que van incloure l'opció del subtitulat en la còpia digital. "El suport digital (DCP) fa que sigui molt barat oferir la còpia subtitulada al català -assenyala David Mitjans, cap d'adquisicions d'A Contracorriente-. Malauradament, quan vam estrenarIntocable moltes sales de V.O. encara no estaven digitalitzades".

Qui sí que aposta decididament per la versió subtitulada en català és el distribuïdor Paco Poch, un acèrrim defensor de la versió original. "Per mi el doblatge és un invent feixista, un assassinat cultural", proclama el distribuïdor de films com El cavall de Torí , de Béla Tarr, i Le père de mes enfants , de Mia Hansen-Love. Poch estrena en versió subtitulada al castellà i al català, però només rep ajudes per les còpies en català. De fet, tres dels cinc títols que van demanar subvenció l'any passat per subtitular al català eren seus. Un distribuïdor consultat assegura que subtitular en català és un risc que no interessa en èpoques de crisi. "Fa cinc anys tot era més fàcil, però ara no és temps d'experiments, sinó de sobreviure", diu. Tanmateix, una dada confirma que en condicions adequades el format té potencial: la còpia de El discurs del rei exhibida en versió subtitulada al català als Cinemes Verdiva ser la més vista a l'Estat, amb 28.955 espectadors.

L'autosubtitulat com a solució

Rafael Dalmau assegura que té una fórmula per estrenar pel·lícules subtitulades al català que elimina les reticències dels distribuïdors: fer-se càrrec ell mateix del subtitulat. "Vaig consultar-ho amb diferents distribuïdors i s'hi van mostrar tots favorables. Nosaltres faríem la versió en català, però ells ens ho facilitarien". En aquest projecte, Dalmau compta amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua, que d'alguna manera encara sense concretar s'encarregaria de la traducció dels subtítols, i d'una empresa que per una "quantitat simbòlica" sincronitzaria els subtítols de la còpia digital. "És molt senzill -assegura Dalmau-, si no s'ha fet abans és perquè a ningú se li havia acudit".

Un factor que influeix en el fet que a ningú li hagués passat pel cap la idea és que la viabilitat del projecte passa per projectar digitalment a partir d'un DCP, un tipus d'equipament que els cinemes estan incorporant a marxes forçades en els últims mesos, i del qual encara no disposen algunes sales en versió original. Dins del gremi d'exhibidors, el cost que calcula Dalmau (1.000 euros aproximats) s'observa amb recel. "Per mi no és una proposta viable, ni des del punt de vista legal ni econòmic", assegura Espinosa, dels cinemes Girona, que no compten amb projectors digitals. Fonts de les distribuïdores corroboren aquesta opinió, i posen la proposta en quarantena. Però la Generalitat ja s'ha interessat per la iniciativa de Dalmau i ha encetat converses per establir-hi alguna forma de col·laboració.

Caiguda en picat de la VOSC

Una de les dades més preocupants al voltant de la versió subtitulada en català és que el seu nombre d'espectadors va caure el 2012 en un 89%: de les 53.050 entrades venudes el 2011 es va passar l'any següent a 5.987. Les estrenes subtitulades en català van passar de 31 a 20, i d'aquestes, les subvencionades van passar de 8 a 5. Un dels motius que esgrimeix el departament de Cultura per explicar aquesta disminució és la modificació de les condicions de la subvenció: a partir del 2012 s'exigia estrenar més d'una còpia subtitulada per cobrar l'ajut.

Tot i així, la disminució és tan bèstia que no s'explica només per aquesta dada ni per la variabilitat del mercat. Una repassada al llistat de films confirma un altre dels motius esgrimits: la majoria són títols de baix potencial comercial. No hi ha títols potents d'altres anys com El discurs del rei o Midnight in Paris . Les xifres de la versió subtitulada al català són encara tan ínfimes -un 0,95% d'espectadors respecte al doblatge en català- que posen en evidència el llarg camí que falta per recórrer en la normalització d'aquest format.

Les