El cinema ressuscita (i mossega) a Sitges

El festival projectarà 269 pel·lícules i recupera les xifres d'assistència prèvies a la pandèmia

5 min
Fotograma d''Un home llop americà a Londres'

BarcelonaEl Festival de Sitges torna a oferir la seva millor cara. Des d'aquest dijous fins al 17 d'octubre, la cita amb el cinema fantàstic i el terror oferirà 269 obres entre llargmetratges (169, dels quals 53 disponibles en la plataforma streaming del festival) i curts (100), amb el ferotge home llop com a leitmotiv de l'edició i amb una retrospectiva de cinema licantrop. No és ben bé una resurrecció, perquè Sitges va salvar pels pèls l'edició pandèmica anterior, però sí que és un retorn a una certa normalitat.

Avala el bon moment del festival una nòmina de convidats encara marcada per la situació pandèmica –no hi ha cap estrella de Hollywood– però tan nombrosa i variada com altres anys. La xifra d'entrades venudes també ho corrobora: tot i l'aforament màxim al 70%, a tres dies de la inauguració s'havien venut 43.130 entrades, molt a prop de les 45.366 venudes el 2019 en les mateixes dates, quan l'aforament era del 100%. Sitges pot treure pit: abans de començar el festival ja ha venut 9.000 entrades més que en tota l'edició pandèmica del 2020.

Fotograma de 'Halloween kills'.

Caps de cartell

Són els títols que tothom vol veure, les entrades que volen primer. Els hits d'aquesta edició inclouen la nova entrega d'una franquícia bàsica del terror, Halloween kills, segona part de la trilogia de David Gordon Green amb una Jamie Lee Curtis explosiva reprenent el seu personatge de la mítica Halloween de John Carpenter. També hi ha ganes de descobrir el terror feminista del Last night in Soho d'Edgar Wright, de qui també es veurà el documental The Sparks brothers, complement perfecte d'Anette, i la gamberrada violenta i pocavergonya que ha rodat el japonès Sion Sono amb Nicolas Cage viatjant a contracor a un regne fantasmal per rescatar unes noies; Prisoners of the ghostland, es diu l'animalada, i sembla feta a mida per al públic de Sitges. El festival es tancarà amb un títol que promet: The green knight, una aproximació personal a la mitologia artúrica a càrrec de David Lowery, el director de l'aclamada A ghost story.

Perles ocultes

Sitges també és el lloc on descobrir pel·lícules que et fan caure de cul i apuntar el nom dels autors per seguir-los la pista. Entre les candidates hi ha Censor, que va entusiasmar en l'últim Sundance amb la seva sofisticada història de censura, assassinats i cintes de vídeo en l'Anglaterra dels 80. The innocents, que indaga en el costat terrorífic dels nens a l'estil del ¿Quién puede matar a un niño? de Chicho Ibáñez Serrador, va causar sensació a l'últim Festival de Canes, en què també es va projectar amb èxit Lamb, que en lloc d'homes llop explora el potencial monstruós d'un nen ovella adoptat per un matrimoni. I apuntin més títols: The execution per als amants del thriller d'assassins en sèrie, Violation per als del gènere rape & revenge, Hellbender per als del coming of age terrorífic i The scary of sixty-first per als fans del giallo menys purista.

'Last nith in the Soho'.

La gran família de Sitges

"Un dels nostres!”, repetien els protagonistes de Freaks. També ho exclama el públic de Sitges al descobrir directors com Ben Wheatley, que es va ficar el festival a la butxaca amb Kill list i Turistes i que ara hi presenta In the earth, terror campestre amb rerefons pandèmic i desbarrada psicotròpica final. El festival també sent una veritable devoció pel mestre dels efectes especials Phil Tippett, pare del Jabba el Hutt d'El retorn del Jedi i dels dinosaures de Parc Juràssic, que portarà a Sitges el malson en stop motion en què ha treballat els últims 30 anys: Mad god.

I què dir del pare del gènere zombi, George A. Romero, el més semblant a un fill predilecte del festival, que enguany projectarà una pel·lícula seva del 1973 que es creia perduda, The amusement park, descoberta i restaurada per la vídua del director. També passaran per Sitges autors de la casa com el belga Fabrice Du Weltz amb Inexorable, el tàndem d'Alexandre Bustillo i Julien Maury amb el terror aquàtic de The deep house i l'israelià Ari Folman amb el film animat ¿Dónde está Anne Frank?

Els visitants

Faltarà l'habitual visitant hollywoodià, però no l'obligat visitant de l'Àsia. Mamoru Hosoda, el director d'anime més reconegut de la seva generació i successor natural de Hayao Miyazaki, rebrà el Gran Premi d'Honor del festival i presentarà el seu últim treball, Belle, que va estrenar a l'últim Festival de Canes. Els altres premiats cauen més a prop. Belén Rueda, scream queen del terror espanyol de la dècada dels 2000, i el director Carlos Saura, també recolliran el Gran Premi d'Honor.

Com que a Sitges no hi falten premis, precisament, també pujaran a l'escenari per recollir guardons l'actriu Alice Krige, el director Neill Blomkamp (amb nova pel·lícula sota el braç, Demonic), el creador de la sèrie Channel Zero Nick Antosca i la cineasta Lucile Hadzihalilovic, guanyadora moral de l'última edició de Sant Sebastià amb la fascinant Earwig, premi especial del jurat. Altres convidats –ja sense premi– seran Ana Lily Amirpour, que inaugura Sitges amb Mona Lisa and the blood moon, i la Lisbeth Salander de la trilogia sueca de Millennium, Noomie Rapace, que farà doblet al festival amb The trip i Lamb.

'Veneciafrenia'.

Fantàstic de proximitat

Sitges oferirà l'estrena mundial de Veneciafrenia, nou film del pater del cinema fantàstic espanyol Álex de la Iglesia. Rodada a Venècia, la cinta enfronta un grup de turistes espanyols amb la ira assassina dels habitants de la ciutat, tips de veure com els turistes la degraden. A Venècia precisament es va estrenar Tres, la història sobre una dona literalment dessincronitzada amb el món que ha dirigit Juanjo Giménez, nominat a l'Oscar per Timecode. Un altre director català, David Casademunt, debutarà a Sitges amb la producció de Netflix El páramo i Paco Plaza portarà al festival el terror geriàtric de La abuela, que ja es va poder veure a Sant Sebastià. La sorpresa podria arribar amb Y todos ardieron, una història rural de venjança materna.

Sèries per no dormir i documentals

A poc a poc, les sèries s'han anat fent un petit lloc al festival. Enguany són fins i tot un dels plats forts: Historias para no dormir presentarà al festival els quatre episodis que han creat Paula Ortiz, Paco Plaza, Rodrigo Cortés i Rodrigo Sorogoyen inspirant-se en la mítica sèrie de Chicho Ibáñez Serrador. Sitges permetrà fer un tastet de Chucky, la sèrie basada en la franquícia Ninot diabòlic, i projectarà els dos primers episodis de La sangre helada, ambientada en un vaixell balener del segle XIX i protagonitzada per Jack O'Connell i Colin Farrell.

La no-ficció també estarà present al festival, que tot i els recels inicials ha acabat entregant-se al gènere documental. La majoria de títols tenen a veure amb el cinema fantàstic i toquen temes tan diversos com una adaptació al teatre amateur d'Alien (Alien on stage), el director Sergio Corbucci (Django & Django), el fals documental de terror (The found footage phenomenon) i les teories que afirmen que vivim en una simulació virtual (A glitch in Matrix).

stats