Cinema
Cultura 28/12/2021

El cinema independent, el gran damnificat de la pandèmia

La crisi de les sales enfonsa la recaptació i la competència de les plataformes encareix els costos de distribució del cinema d'autor

3 min
Stephen Graham i Vinette Robinson a 'Hierve'

BarcelonaFa dues setmanes, els cinemes van tornar a veure les sales plenes per primera vegada en gairebé dos anys. L'èxit de taquilla de Spiderman: sin camino a casa és la notícia que el sector de l'exhibició portava esperant tota la pandèmia i que demostra que el cinema encara pot ser un espectacle massiu. Però les xifres prepandèmiques de Spiderman amaguen una dada preocupant: la pel·lícula de Marvel es va endur el 85% de la taquilla global espanyola; als Estats Units, el 90%. De fet, en alguns cinemes nord-americans s'han cancel·lat sessions de les noves pel·lícules de Guillermo del Toro i Paul Thomas Anderson per augmentar les pantalles del blockbuster aràcnid.

Tot i el retorn dels blockbusters a la cartellera i el final de les restriccions, la taquilla del 2021 s'acabarà situant al voltant dels 250 milions d'euros, prop d'un 40% dels 624 milions que es van recaptar el 2019. Però la caiguda no és igual en tots els àmbits. El cinema espanyol està una mica per damunt del percentatge mitjà (40,4 milions el 2021 per 94,1 milions el 2019, segons informava dilluns l'Institut de Cinematografia espanyol) gràcies a títols com A todo tren: destino Asturias, Way down i El buen patrón, i també han moderat el cop de la pandèmia els blockbusters Dune, Venom 2, Fast&Furious, Sin tiempo para morir o Spiderman.

El que sí que ha fallat, i estrepitosament, és el cinema independent, que no ha aconseguit cap èxit tot i haver portat a les sales una oferta àmplia i diversa. Lara Pérez Camiña i Enrique Costas, presidents de l'associació que agrupa els distribuïdors independents (Adicine) detecten un canvi en els hàbits de consum. “Hem passat d'un espectador que consumia cinema europeu independent de qualitat cada cap de setmana a un espectador més selectiu que necessita més inputs per sortir de casa i anar al cinema: cal que sigui una pel·lícula esdeveniment o que tingui premis i un gran recorregut per festivals. En qualsevol cas, ja no anirà al cinema cada setmana, sinó un cop al mes”.

La incògnita de la recuperació

“El cinema adult, d'autor o com li vulguem dir està tenint moltes dificultats per congregar la seva audiència en tots els territoris, és un problema global –apunta Jaume Ripoll , director del portal Filmin, que el 2021 ha distribuït en cinemes El ventre del mar , d'Agustí Villaronga –. Tots ens preguntem si aquest públic tornarà als cinemes quan passem pàgina de la pandèmia, però ara mateix és difícil de saber. Potser ho podrem intuir en funció del resultat de títols que estaran molt nominats com Belfast: si recapta una quarta part del que feia abans, com està passant ara, o si cau només a la meitat, que ja seria un escenari d'èxit”.

El problema no és només de demanda del producte, sinó dels costos. Tot i que sembli contradictori, ara que l'expectativa de negoci del cinema independent s'ha reduït és quan les pel·lícules independents són més cares d'adquirir. Segons Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinema de Catalunya, “quan els distribuïdors van als mercats internacionals a comprar drets es troben amb la competència de les plataformes, i això encareix els drets”.

Per als distribuïdors és cada vegada més difícil rendibilitzar la inversió. “Quin sentit té estrenar en cinemes si després fas 10.000 o 20.000 euros?”, es pregunta Ripoll. Filmin estrena aquest dimecres directament a la plataforma una de les pel·lícules angleses de l'any, Hierve, un thriller gastronòmic ambientat en un restaurant d'una estrella Michelin –i rodat en un sol pla seqüència– que té onze nominacions als British Film Awards i està protagonitzat per l'Stephen Graham de The virtues . “¿Hem de fer una gran inversió per anar a sales i després recaptar només 30.000 euros? No té cap sentit i, a més, hauríem d'esperar tres o quatre mesos abans de portar-la a la plataforma", insisteix Ripoll.

Menys diversitat a la cartellera?

Quines conseqüències podria tenir per al sector que la situació actual es prolongués en el temps? “Si les coses no canvien, no s'estrenaran en cinemes molts dels títols independents que ara sí que hi arriben i que llavors només es podran veure en festivals de cinema, plataformes o cineclubs –assenyala Pepe Tito, fundador de la distribuïdora La Aventura–. Estrenar en cinemes és car i si el públic no respon no tindrà gaire sentit fer-ho. I alguns cinemes segurament haurien de reorientar el seu negoci cap a un altre tipus de pel·lícules”.

La gran pèrdua per a l'espectador d'aquest escenari és que moltes pel·lícules importants no es podran veure al cinema, però també està en joc una disminució de l'actual diversitat de l'oferta de cinema. “Si tenim menys pel·lícules, les xifres globals de taquilla seran pitjors –vaticina Tarrazón–. Per al sector sempre serà millor tenir una oferta de la màxima diversitat”. Tito situa el problema en un context econòmic que empeny a la unificació del consum. “La gent tendeix a comprar el mateix al mateix lloc –diu–. Però si tots comencem a consumir el mateix, veure el mateix i llegir el mateix acabarem pensant el mateix. I això és un drama per a una societat”.

stats