Cèsar Martinell, l'arquitecte de les 'catedrals' entre vinyes

El camp també mereix tenir els seus monuments. Això va pensar l'arquitecte Cèsar Martinell quan va dissenyar els cellers que s'han acabat coneixent com les catedrals del vi. Segons va testimoniar el mateix Martinell en els seus escrits, "la vista constant d'una cosa bella educa i ennobleix l'esperit, i aquest fenomen deu procurar-se que es realitzi en major grau entre aquells que no poden dedicar-hi temps". Dit d'una altra manera, que "la bellesa és un dret i un patrimoni de tots", detalla la doctora en història de l'art per la UB i biògrafa de Martinell, Raquel Lacuesta. L'arquitecte va estendre-la per un bon grapat de municipis rurals catalans, molts dels quals tarragonins. Entre els exponents més significatius hi ha els cellers cooperatius del Pinell de Brai i Gandesa (Terra Alta) i Falset (Priorat), però va ser molt més prolífic i va erigir mig centenar d'edificis agraris entre el 1917 i el 1923, una època de transició entre el modernisme i el noucentisme. La Mancomunitat va impulsar-los per a cooperatives i sindicats agraris, mentre que alguns altres van ser per a negocis privats.

El símil entre un celler cooperatiu i un temple religiós amb la denominació catedral del vi el va fer el poeta i dramaturg Àngel Guimerà en visitar el celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), obra del 1912-13 de Pere Domènech i Roura –fill de Domènech i Montaner–, la qual va ser font d'inspiració per a Martinell (Valls, Alt Camp, 1888 - Barcelona, 1973). Ara bé, Lacuesta és del parer que l'expressió de Guimerà no es pot generalitzar i veu més adequat parlar de temples del vi. Sigui com sigui, remarca que "una de les intencions més importants de Martinell va ser monumentalitzar el camp", de manera que si tradicionalment l'edifici monumental per excel·lència en un poble havia sigut l'església o un castell, amb Martinell també va passar-ho a ser el celler cooperatiu erigit com una bonica construcció entre vinyes. Això representa tota una fita en la història de l'arquitectura catalana.

La primera relació de Martinell amb aquestes edificacions va ser el 1917 amb l'ampliació del celler d'Alió (Alt Camp), on va incorporar un parell d'arcs parabòlics o equilibrats. Tot i això, va ser amb el celler del sindicat de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) del 1918 quan es va atrevir a fer grans naus amb aquests arcs, inspirant-se en Gaudí, per qui sentia veritable devoció. Martinell va optar per aquesta solució, segons Lacuesta, perquè "ha de cobrir un gran espai amb una gran llum, amb gran separació entre parets, amb alguna cosa que no pesi, que sostingui una coberta molt lleugera i que tingui la màxima capacitat per posar tines per elaborar vi". No l'havia acabat, que va començar a rebre nous encàrrecs. "Va agradar molt als agricultors que pensés en una façana monumental al mig de les vinyes", rememora. Fins i tot en les construccions més senzilles la façana té caràcter monumental, i l'arquitecte va procurar utilitzar materials de la zona o el maó, perquè sortia més bé de preu.

Amb tot, el disseny d'aquestes catedrals o temples el va entomar amb la voluntat de complir tres condicions: la utilitat, l'economia i l'estètica, i era molt important que fossin construccions sòlides. Martinell va preguntar a Gaudí, a qui coneixia com a Don Anton, si resistirien els arcs equilibrats en edificis tan grans, i el seu mestre li va garantir que sí. El pas del temps li ha donat la raó i un segle després es pot continuar gaudint de les catedrals del vi, cosa que no va evitar algun ensurt al principi. A Rocafort de Queralt va caure un arc parabòlic perquè el paleta "no va estar prou format" per erigir-lo, relata Lacuesta. Més enllà d'això, les obres d'aquests edificis van avançar amb molta rapidesa. "Començaven al gener o febrer i al setembre, per la verema, com a mínim una nau ja estava feta", afirma.

Catedrals que mereixen una visita

Per conèixer tot aquest patrimoni, el millor és sortir de ruta per les catedrals. Lacuesta en fa un recull detallat en el llibre Catedrals del vi (Angle Editorial). Martinell no és l'únic arquitecte que en va dissenyar, però sí el més prolífic. Entre les imperdibles, hi ha Rocafort de Queralt perquè va ser la primera gran catedral de Martinell, el Pinell de Brai perquè és l'única que té murals ceràmics a la façana, Gandesa per tota la seva història (durant la Guerra Civil, l'edifici va rebre l'impacte d'una bomba que no va esclatar), Falset per ser de les més monumentals i de les que encara mantenen la seva finalitat original, fer vi (com també Nulles, a l'Alt Camp, entre moltes altres), o Sant Cugat del Vallès perquè, encara que en queda bàsicament una nau, és un dels principals testimonis que resten dempeus de quan s'elaborava vi a l'àrea de Barcelona. També poden resultar interessants Montblanc i Barberà de la Conca (Conca de Barberà), Vila-rodona (Alt Camp) i Cornudella de Montsant (Priorat), i hi ha les construïdes per a altres productes alimentaris, com el molí d'oli del Soleràs (Garrigues), si bé no s'ha mantingut fidel al projecte original. De fet, encara que no sempre se'n sigui gaire conscient, hi ha molts catalans que tenen una catedral del vi a prop de casa.