TEATRE
Misc 20/10/2018

La “catedral” de la Kompanyia Lliure

Els intèrprets s’acomiaden del Teatre Lliure amb la integral d’‘Àngels a Amèrica’

i
Antoni Ribas Tur
3 min
La “catedral” de la Kompanyia Lliure

BarcelonaEls integrants de la Kompanyia Lliure eren uns nens quan Josep Maria Flotats va dirigir la primera part d’ Àngels a Amèrica al TNC, la tardor del 1996. Durant els assajos de la integral de l’obra a les ordres de David Selvas n’han vist el vídeo i també han pogut entendre la gravetat que tenia aleshores un dels temes que aborda: els estralls de la sida als anys 80 i 90. “Quan tenia 14 anys veia que la gent portava llacets vermells, però no entenia que la sida era la fi del món”, diu Joan Amargós, l’encarregat de posar-se en la pell, a partir de dijous, al Teatre Lliure, de Prior Walter, un jove seropositiu que és abandonat pel seu xicot, el Louis, interpretat per Joan Solé.

Àngels a Amèrica és una obra molt coral, però l’altre pilar és el personatge de Roy Cohn, un advocat que va existir a la vida real, que va fer passar les seves complicacions de la sida per un càncer de fetge -un “fatxa a més no poder”, com diu David Selvas- i mentor d’un jove Donald Trump. Roy Cohn és un dels cims actorals de Josep Maria Pou i ara l’interpreta Pere Arquillué, que va fer del jove Louis al muntatge de Flotats i que no va poder fer la segona part, Perestroika, perquè el director va ser defenestrat del TNC. El projecte de muntar les dues parts arrenca de David Selvas i d’Arquillué, que considera que el text és una “catedral” i creu que culminar-lo és reparar “un error històric” i saldar “un deute” amb la societat catalana.

Per a Selvas, Àngels a Amèrica és “un culebró metafísic” que aborda, a més dels estralls de la pandèmia de la sida, temàtiques racials, religioses, socials i polítiques. També si “la identitat és o es fa”, com diu l’autor de la traducció i l’adaptació del text, el dramaturg Albert Arribas, que ha concentrat els dos textos en poc més de dues hores cadascun. Cada part es farà en dies alterns, i els dissabtes es faran les dues parts seguides. Al gran públic no li hauria de fer gens de mandra anar-hi, perquè l’autor fonamenta les seves reflexions en una història magnífica de personatges, emotiva i amb tocs d’humor, on també hi ha el Joe Pitt, un altre advocat, mormó, aprenent de Cohn i gai no declarat (Eduardo Lloveras); la seva dona, Harper, que pateix els danys col·laterals de la sexualitat reprimida del marit (Júlia Truyol); i Hannah Pitt, la mare del Joe, que intenta posar ordre en el matrimoni. L’encarregada de fer aquest personatge és Vicky Peña, que curiosament fa el paper que va fer la seva mare, Montserrat Carulla, al TNC. També hi apareix un infermer negre que conserva el nom artístic de quan era drag queen, Belize (Quim Àvila), l’àngel (Raquel Ferri), l’Ethel Rosenberg de Clàudia Benito i el metge d’Òscar Rabadan.

Com ja van anunciar els responsables del Teatre Lliure, la Kompanyia es dissoldrà després de les funcions d’Àngels a Amèrica, tot i que tornarà al maig per a la reposició d’El temps que estiguem junts. Els intèrprets havien acusat el teatre de “no haver confiat prou en el projecte” i ahir alguns d’ells van matisar que no es referien a la direcció actual sinó al fet que la junta de govern no va acceptar les obres alternatives proposades per les subdirectores per substituir El sueño de la vida que dirigia Lluís Pasqual, que eren els monòlegs que la Kompanyia havia de fer al final del curs i que van ser rebutjats perquè es va considerar que no tenien prou entitat. Ahir afirmaven haver-se sentit uns privilegiats per haver treballat aquests anys al Lliure, tot i que les actrius van lamentar que hi hagi hagut “una desigualtat molt evident respecte als nois que no s’ha compensat”.

stats