El castellà en el temps de l’‘streaming’

Qualsevol llengua és un bon reflex de la realitat: de la que utilitzem, de la que necessitem i de la que volem anomenar

Álex Herrero
3 min
Il·lustració

Nada más llegar a la oficina, un trabajador se enreda en una ‘call’ (llamada) urgente para explicarle el último ‘briefing’ (informe) y el ‘timing’ (calendario) propuestos a raíz de la ‘brainstorming’ (tormenta de ideas). Y todo esto sin hacer un ‘break’ (descanso) para tomarse el primer café del día. Un adolescente navega por Instagram y ‘stalkea’ (espía) aquello que sus amigos hicieron en la fiesta. Una parte del grupo se dedicó a ‘tiktokear’ (grabar vídeos para TikTok) un ‘challenge’ (reto); otra, los ‘gamers’ (videojugadores), tras varios días ‘baneados’ (bloqueados), a ‘baitear’ (servir de cebo) en el ‘battlefield’ (campo de batalla)”.

Estic segur que més d’un lector agrairà que hagi posat les traduccions d’algunes de les paraules anteriors. I és que, fins i tot amb accent anglès, comunicativament tenen cert regust de xinès.

Internet ha suposat una autèntica revolució tant en la vida quotidiana com en la llengua. Les fronteres físiques s’han convertit en molts casos –en aquests temps pandèmics no– en límits simbòlics, i són les llengües, en un món hiperconnectat, les que marquen els confins.

L’idioma és un bon reflex de la realitat: de la que utilitzem, de la que necessitem i de la que volem anomenar; per això agafa paraules d’altres, crea les que considera necessàries i de vegades en ressuscita –menys sovint– algunes de gairebé oblidades.

Tot i això, no falten adalils en defensa de la puresa del castellà, de l’idioma de Cervantes, a qui s’ha de defensar de tots els estrangerismes, barbarismes i calcs que avui amenacen el que alguns anomenen el castellà correcte. Amb tot, l’arribada de termes estrangers al castellà no és res nou. Alguns s’han assimilat tant que considerar-los mots forans ens resulta estrany. Per exemple: jamón ve del francès (jambon) –en castellà, abans s’utilitzava pernil– i qui diria que túnel té origen anglès (tunnel) –en castellà es feia servir mina–. Llavors, ¿s’ha de lluitar contra els estrangerismes?

La resposta és depèn. Segons la Real Academia Española (RAE), la necessitat d’una paraula ens indicarà si l’estrangerisme és benvingut o no. Així doncs, analitzem les formes de tractar un estrangerisme amb un exemple.

Selfie va entrar a formar part de les nostres converses cap al 2013. El primer pas per valorar la incorporació d’estrangerismes consisteix en localitzar termes equivalents en el nostre idioma –autofoto i autorretrato van ser dues alternatives de la Fundación del Español Urgente (Fundéu) que als parlants no els acabaven de convèncer–. El segon pas, si no es fa amb el primer, és adaptar el mot estranger a les pautes fonètiques i morfològiques de l’idioma –en aquest cas, selfi, sense la e final, seria la correcta—. La proposta va convèncer els parlants i avui és una grafia més que establerta, com es pot comprovar als corpus lingüístics. Per als casos en què ni l’alternativa castellana ni l’adaptació triomfin, sempre queda el tercer pas: utilitzar la cursiva, tal com fem amb anglicismes com whisky, en què no hi ha una alternativa castellana ni una adaptació satisfactòria (encara que el diccionari de la RAE reculli güisqui).

En definitiva, no tinguem por de les paraules –pròpies i estrangeres– perquè, com deia el poeta llatí Horaci: “Rebrotaran moltes paraules que ja havien caigut i cauran les que ara estan de moda, si així ho vol l’ús, en el poder del qual resideixen l’arbitri, l’autoritat i la norma de la llengua”.

Álex Herrero és assessor lingüístic i editorial i col·labora a la Fundeu, una institució impulsada per la RAE i l'agència Efe per impulsar el bon ús del castellà als mitjans de comunicació

stats