Teatre
Cultura 21/01/2020

El TNC estrena 'La casa de les aranyes', una col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura

Lurdes Barba i Paco Zarzoso dirigeixen una obra sobre dues famílies i la capacitat de plorar

Núria Juanico
3 min
Francesc Garrido protagonitza 'La casa de les aranyes'

BarcelonaDes de fa més de dos anys, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l'Institut Valencià de Cultura buscaven la manera d'engendrar un projecte comú. Finalment, la persistència ha donat els seus fruits: de la feina en conjunt entre les dues institucions n'ha nascut La casa de les aranyes, un espectacle del valencià Paco Zarzoso codirigit per ell mateix juntament amb Lurdes Barba. Tot el muntatge s'ha fet a mitges entre València i Catalunya, i l'equip consta de gent dels dos territoris. La companyia està formada per sis intèrprets, dels quals tres són valencians (Verònica Andrés, Àgueda Llorca i Pep Ricart) i tres són catalans (Francesc Garrido, Rosa Renom i Santi Ricart). La casa de les aranyes serà des d'aquest dimecres i fins al 9 de febrer a la Sala Petita del TNC. Després es representarà del 14 al 23 de febrer al Teatre Principal de València.

L'encàrrec fet per les dues institucions ha servit a Zarzoso per escriure a partir "d'un enigma i d'una necessitat", diu el dramaturg. La incògnita principal és, aparentment, una qüestió quotidiana: quan l'Àngel (Garrido) torna a casa després de set anys, demana als seus veïns de quin color prefereixen que pinti la façana. "Ell viu a la casa de les aranyes, i just al davant té la casa de les dàlies. Totes dues es troben en un lloc aïllat", precisa Barba per apuntar d'on sorgeix el títol del muntatge.

La necessitat que va empènyer Zarzoso cap a aquest espectacle és doble. "Volia tractar dos drames socials germans: la gent que abandona casa seva perquè s'hi ha de construir un pantà i la gent que és víctima de la crisi econòmica i que ha sigut desnonada", explica el dramaturg, que posa èmfasi en "la frustració que es genera quan t'expulsen de casa, que és un corrosiu per a l'ànima". A l'escenari, aquestes dues tragèdies se situen en dos temps. Rosa Renom, Pep Ricart i Àgueda Llorca constitueixen la família que és expulsada de la seva llar i que acaba vivint a la casa de les dàlies quan el protagonista hi torna. Set anys abans, l'Àngel convivia just al davant amb el seu germà (Santi Ricart) i amb la Júlia (Verònica Andrés) com a veïna.

Una obra en la qual res és explícit

"L'Àngel és l'únic personatge que habita tots dos moments", assenyala Barba. A partir de la seva figura, l'espectacle construeix "una sèrie de relacions personals complexes" que es mouen cap a la necessitat "de reconstruir una vida nova amb l'ànima trencada", diu la codirectora. Però, com en les obres anteriors de Zarzoso, a La casa de les aranyes res és explícit. El dramaturg imagina "un món molt particular i molt fràgil" sota el qual "s'amaga molta vida". El productor del muntatge, Francesc Garrido, ho defineix així: "Zarzoso és un mestre generant universos que parlen de la naturalesa humana i de la naturalesa contradictòria. Són universos que generen més preguntes que evidències".

La història no se situa ni a Catalunya ni a València, sinó en un indret sense definir. "És un entorn rural de naturalesa devastada, ple de boires exteriors que corresponen a les boires interiors", explica Barba. Aquesta atmosfera tèrbola acompanya els personatges i en fa emergir els seus turments. Zarzoso explora, a través de la història, el do de les llàgrimes i el fet que "algunes persones són incapaces de plorar i altres no", diu Barba, que ho resumeix amb una frase de l'espectacle: "Només qui plora hi pot veure".

stats