Les 30.000 cartes de Robert Graves

Un seminari de la UIB explora l’abundant correspondència del poeta britànic, bona part de la qual la va enviar des de la seva casa de Deià

Robert Graves va escriure unes 30.000 cartes al llarg de la seva vida. I d’aquestes, es calcula que unes 10.000 les va enviar des de Ca n’Alluny de Deià, casa que va començar a habitar l’any 1929 i on va viure fins que va morir -a excepció dels seus exilis durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. Aquesta vastíssima correspondència és un dels vessants menys explorats de l’autor i és, al mateix temps, una de les millors maneres d’apropar-se a ell: a la seva quotidianitat, projectes, visió del món i de la poesia. Sense filtres. A través de la tinta que utilitzà per plasmar una cal·ligrafia “difícil d’entendre si no l’has llegit mai, i més ara, que no estam gens acostumats a llegir escrits a mà”, diu William Graves, fill del poeta.

Precisament amb l’objectiu de donar-li visibilitat i ressaltar el valor històric i antropològic d’aquesta correspondència, la UIB va organitzar dilluns i dimarts el seminari Letters from Deià: A Poet’s Correspondence, amb la col·laboració de la Fundació Robert Graves, que dirigeix el mateix William Graves. A les dues jornades hi varen intervenir diversos experts per explorar la figura de Graves a través de les cartes, que van dirigides a amics, familiars i editors, com també a importants figures literàries de l’època.

“L’abundància de correspondència demostra que Graves no estava aïllat a Deià, sinó que tenia molta comunicació amb personatges de la literatura i d’altres àmbits d’Anglaterra, Amèrica, Irlanda i Canadà, entre altres indrets”, assegura Graves, gestor del llegat literari de l’autor de Jo, Claudi i La deessa blanca. En aquests escrits hi ha noms d’escriptors de l’època tan importants com T. S. Eliot, Robert Frost, S. L. Sassoon, J. E. Masefield i Gertrude Stein, qui recomana a Graves que se’n vagi a viure a l’illa amb la famosa frase: “Mallorca és el paradís, si pots suportar-ho”. També hi apareixen actors i actrius com Ava Gardner, que volia aprendre poesia a final del 1950, i Alec Guinness, qui va estar treballant en un guió amb Graves per la seva obra més popular, Jo, Claudi. I polítics, com el mateix Winston Churchill, “qui -segons William- va demanar a Graves consell de com implicar-se en el conflicte”. “Churchill deia al meu pare que ambdues parts tenen sang a les mans”, assegura. Graves ha fet una llista d’uns 2.000 noms de tota mena de persones, cèlebres o no, a qui anaven dirigides les cartes del poeta.

D’aquestes 30.000, al voltant de 9.000 estan catalogades en una setantena d’institucions, com per exemple la biblioteca de la Universitat d’Oxford. Com es pot imaginar, en aquelles línies hi ha una varietat de temàtica immensa: des de notícies fins a informació de projectes que estava duent a terme, lectures, comentaris de moments històrics que estava vivint, confessions personals i, sobretot, molta literatura. “Les seves cartes són gairebé tan personals com un diari i la majoria estan plenes de comentaris del que ell estava fent”, precisa William. “Des de coses que fèiem amb família, escrits de quan va acabar amb la seva primera dona [la pintora Nancy Nicholson], fins a problemes amb els seus fills... amb mi”, confessa. En els milers de cartes hi ha quotidianitat, però sobretot hi ha molta poesia, “amb poetes més joves a qui el meu pare dona consells”, explica el fill. En aquest sentit, aquest llegat encara no explorat del tot serveix per veure quina visió tenia Graves sobre la poesia i com la treballava. “Robert era molt tradicional amb la poesia anglesa; recelava dels moderns”, explica l’investigador emèrit de la Saint John’s College d’Oxford, John Kelly, que va participar en el seminari amb la ponència Against the Grain: Robert Grave’s Letters to Poets on Poetry. “Podem veure en la correspondència amb poetes com T. S. Elliot i W. B. Yeats que Graves cercava preservar la tradició, la veritat del llenguatge”, comenta, i afegeix que era “molt polemista, li encantava debatre”. “Ell aspirava a un llenguatge pur, arrelat amb la tradició anglesa, perquè considerava que la veritable poesia havia de néixer dins de les regles de la llengua”, conclou Kelly. En aquest sentit, Graves explica que té cartes de Robert a Wilfred Owen “en què li diu comentaris de l’estil: ‘Tu escrius una poesia fantàstica, però la poesia té unes normes i les has de respectar”.

El rerefons dels contes és a les cartes

“La poesia apareix fins i tot en les més personals, és una prova de com era d’important la poesia en la seva vida”, diu la doctora en Filologia Anglesa Patrícia Bastida. Ella és, juntament amb el també doctor Eduard Moyà, qui ha organitzat el seminari de la UIB. Formen part del grup de recerca Relat de viatges i Mite insular. El viatge a les Balears, que investiga sobre els intel·lectuals viatgers a les Illes durant el segle XX. “La correspondència de Graves hi té un paper molt rellevant, perquè parla d’aquesta xarxa de persones, que moltes d’elles després venen a Mallorca a veure’l”, apunta Bastida.

En les jornades també hi va intervenir William Graves, en una ponència amb la doctora i investigadora Joana Maria Seguí, que es va centrar a analitzar que bona part dels fets i les històries que Graves explica en els seus relats curts (publicats a Espanya el 2011 per RBA amb el títol Cuentos completos ) tenen la base real en les cartes i els diaris. Amb anècdotes domèstiques, esdeveniments del dia a dia, l’escriptor teixeix contes costumistes. Però també s’endinsa en qüestions més polítiques, com les ferides de la Guerra Civil, en relats com Está en su casa, que es va tractar específicament a la ponència. Un dels personatges d’aquest relat és Juan Marroig Mas Gelat, molt amic de Graves i batle de Deià el 1936. Actualment, William Graves està investigant què va passar amb Gelat a través de les cartes entre ell i el seu pare i el diari personal. “Sabem que el van tancar a Can Misses i després, al castell de Bellver, i finalment l’amollares”, assegura.

A través de la Fundació Robert Graves, creada després de la mort del poeta, és com s’han localitzat moltes de les cartes que Graves va enviar. Actualment, William està treballant per muntar un equip de recerca i transcriure totes les que tenen.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF