Teatre
Cultura 13/12/2022

Carla Rovira guanya el 12è Torneig de Dramatúrgia amb un text sobre els sentits de la maternitat

La dramaturga ha presentat ‘El canvi’, una peça sobre el conflicte de dues mares a les quals els han intercanviat els embrions per error, que s’ha imposat a l’obra de Xavi Buxeda

3 min
Carla Rovira, guanyadora del XII Torneig de Dramatúrgia Catalana

GironaDesprés de set combats teatrals d’altíssim nivell, el 12è Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta va arribar a la gran final, que es va celebrar ahir dilluns a la Sala la Planeta de Girona. L’embat definitiu va enfrontar la lectura dramatitzada dels dos textos semifinalistes més votats pel públic: El canvi, de Carla Rovira, que narra la trobada incòmoda entre dues dones que han gestat un embrió que no els correspon; i Ja ho deixarem escrit, de Xavi Buxeda, que recrea l’encontre casual entre dues companyes de carrera que, deu anys després, guarden molts secrets per revelar-se. 

I, a les urnes, va guanyar Rovira, que, com en cada eliminatòria, va captivar els espectadors amb una obra que discuteix els significats més profunds de la maternitat. El punt de partida de la proposta, dramatitzada per les actrius Yolanda Sey i Anna Alarcón, és semblant a la confusió central de la pel·lícula Madres paralelas de Pedro Almodóvar, però en aquest cas l’intercanvi de nadons no es produeix a l’hospital després del naixement, sinó a la clínica de fecundació in vitro. El dilema aquí, per tant, és més complex i també espinós, ja que es planteja des del moment previ a la gestació. A més, Rovira complica la situació perquè encreua l’error del laboratori amb el biaix racista d’una de les famílies afectades: la mare que no reconeix la criatura –que ha parit– com a pròpia comença a desconfiar pel color fosc de la pell del nadó. A partir d’aquí, doncs, s’encén un debat realment interessant sobre els múltiples sentits de ser mare, des de la càrrega genètica i la semblança física fins a la celebració incondicional de la vida, passant per la culpa i la por irracional. 

Els vots del públic van reconèixer el talent d’El canvi, però la decisió va estar ajustada, perquè la lectura de Ja ho deixarem escrit, a càrrec de les actrius Bàrbara Mestanza i Maria Rodríguez, també va agradar molt. Amb la seva peça, Buxeda confronta dues amigues de la carrera que, passats els anys, viuen vides oposades: una és escriptora sense èxit i treballada de repartidora a domicili, mentre que l’altra és una creadora de contingut a les xarxes rica i famosa. Tot i els camins encontrats, les dues noies, abans, eren íntimes amigues, fins que els silencis orgullosos i els malentesos inexplicats les van allunyar sense remei. Buxeda, però, demostra que, tot i que les protagonistes s’entossudeixin en amagar-la, la veritat sempre aflora i queda escrita en algun rastre. 

Premis a part, la final del torneig va ser, com cada combat, una festa popular, divertida i participativa, conduïda per Meritxell Yanes, que, després de tants dies, tenia el públic absolutament guanyat i ja es coneixia de memòria les cares dels espectadors que no havien fallat mai a la cita dels dilluns. I és que, efectivament, la majoria dels assistents de la competició teatral repeteixen durant les set eliminatòries de principi a fi, de manera que, quan un text passa de ronda, el tornen a veure amb entusiasme. És així perquè, per als espectadors fidels al torneig, la gràcia no només consisteix en descobrir textos inèdits en el moment embrionari de la seva creació, sinó en la votació col·lectiva que els permet comparar, decidir i valorar quina obra els ha agradat més.

stats