L'obra pòstuma sobre capitalisme i democràcia de Josep Fontana serà a les llibreries a la primavera

Edicions 62 i Crítica publicaran 'Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany'

“Vivim en un món en què la majoria dels estats són democràcies parlamentàries basades en constitucions que garanteixen els drets i les llibertats de tots els ciutadans, però on els governs elegits es cuiden sobretot d’afavorir els interessos econòmics de les grans empreses i dels més rics". Són les paraules que va deixar escrites l'historiador Josep Fontana, que va morir l'agost passat, i que formen part d'un llibre que Edicions 62 (en català) i Crítica (en castellà) publicaran a la primavera. Segons l'editorial, l'autor feia temps que treballava en aquesta obra i va deixar un únic encàrrec: que veiés la llum després de la seva mort. 

Mor Josep Fontana, l'historiador que combatia la desesperança i defensava la utopia

'Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany' és una obra inèdita, segons el comunicat de les editorials, "en la qual la reflexió historiogràfica serveix a l'autor per mirar el present a la cara i buscar les arrels de la situació actual". Fontana torna a un tema que sempre el va preocupar, la desigualtat: "La vida política es fa públicament en termes dels problemes que afecten el conjunt dels ciutadans, mentre la trama de la legislació que afavoreix els interessos del capital financer i dels grans empresaris es manté discretament a l’ombra. El resultat és que aquests governs que hem elegit entre tots perquè prometien vetllar pel nostre benestar s’han convertit finalment en còmplices tolerants d’un procés que afavoreix l’enriquiment d’un petit grup a costa de la majoria i que engendra amb això una societat cada vegada més desigual. Aquest llibre vol explicar com va començar aquest sistema", escriu Fontana.

Fontana no va deixar de treballar fins a l’últim moment ni va perdre la curiositat. Sempre oferint una mirada alternativa, qüestionant i fent-se moltes preguntes. Per a Fontana, la utopia era necessària. Creia que s’havia de lluitar per millorar el que no estava bé, i estava convençut que la desigualtat només es podia revertir des de baix. “Des de l’activisme. No es pot confiar que les solucions vinguin des de dalt”, assegurava.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF