Cultura 05/10/2011

Ser capaç de conjurar el fantasma

Xavier Pla
3 min
Ser capaç de conjurar el fantasma

Com a mínim des de Soldados de Salamina (2001) de Javier Cercas i Les Benignes de Jonathan Littell, les relacions de la novel·la contemporània amb els grans esdeveniments històrics de l'Europa del segle XX han canviat molt. Seguint l'estela de les reflexions de Jorge Semprún, gran defensor de Cercas i de Littell, cada vegada sembla més clara la necessitat de tractar la realitat històrica com a matèria de ficció. L'autor d' El llarg viatge sempre va sostenir que quan ja no quedi cap supervivent de l'experiència del "mal radical" dels camps de concentració no n'hi haurà prou amb els estudis històrics, sociològics i filosòfics. La ficció, en canvi, pot i ha d'apropiar-se d'aquella memòria, per renovar-la, arrelar-la i actualitzar-la per al futur entre tots aquells que no l'han viscut.

Després de Cercas i Littell arriba Laurent Binet (París, 1972), catedràtic d'institut i gran coneixedor de la història de Praga, "la ciutat més bonica del món". Perquè qualsevol cosa entri a la memòria, segurament primer s'ha de transformar en literatura. I Binet ho fa amb una novel·la excel·lent de títol impronunciable però eloqüent: les quatre hacs reprenen les paraules amb què els oficials de la SS definien Reinhard Heydrich, Himmlers hirn heist Heydrich ("el cervell de Himmler es diu Heydrich").

Binet resol amb gran encert narratiu la voluntat d'apropiació novel·lesca de la memòria de l'ocupació nazi d'Eslovàquia amb un truc senzill i no gens original. En comptes de fer una novel·la imaginada o inventada i, per no caure en un assaig purament històric o factual, proposa llegir alhora la seva novel·la i la història de la redacció de la seva novel·la. A mesura que el lector es va assabentant de la vida de Heydrich, prototipus del nazi perfecte, cap de la Gestapo i dels serveis secrets nazis, el novel·lista va plantejant explícitament els seus dubtes morals sobre si fa ben fet reduint a la categoria de vulgar personatge de novel·la aquell home, el glacial "buròcrata assassí", el tristament famós "botxí" o "carnisser de Praga". Al costat, o més ben dit, a sota de Heyndrich, apareixeran els paracaigudistes Jozef Gabcik i Jan Kubiis, dos resistents, un eslovac i l'altre txec, que van aconseguir l'heroïcitat de protagonitzar l'Operació Antropoide, l'únic atemptat reeixit contra un capitost nazi en tota la segona Guerra Mundial.

Fill de pare comunista i mare jueva, Binet s'obsessiona pel que explica, viatja a Praga per trepitjar el terreny, es documenta amb tota la bibliografia històrica sobre l'annexió d'Eslovàquia per part de l'Alemanya nazi (el famós "espai vital"), es compra el DVD de la pel·lícula Triple agent d'Éric Rohmer per veure com el gran mestre se'n sortia per fer creïble una reconstrucció històrica. Amb ironia autodesmitificadora i amb una gran llibertat narrativa, Binet trenca sovint el pacte de lectura i adverteix el lector que l'escena que acaba de llegir és purament imaginada perquè no se'n conserva cap rastre documental. O, ben al contrari, li subratlla que és una realitat històrica incontestable aquella reunió tan inversemblant, tan inimaginable, tan impensable, el 20 de gener de 1942, en què el "virrei" de Bohèmia i Moràvia, el mateix Reinhard Heydrich, redacta la Solució Final en què es planificava l'extermini d'onze milions de jueus intoxicant-los amb gas. La reunió va durar dues hores, només la discussió sobre què fer amb els "semijueus" o amb els jueus condecorats a la Primera Guerra Mundial va obligar a allargar-la. Quan es va acabar, Heydrich i Adolph Eichmann van passar a un salonet, es van servir un conyac i van escoltar la música de Schubert. Heydrich estava de molt bon humor. Com fer creïble el que és literalment increïble? Bravo, Binet.

stats