LA CIUTAT ENVAÏDA

El call jueu de Jafudà Cresques

Jafudà Cresques va ser -tal vegada- el representant més reconegut de l’escola cartogràfica de Mallorca

REVISAT PER JORDI MAÍZ CHACÓN

Jafudà Cresques va ser -tal vegada- el representant més reconegut de l’escola cartogràfica de Mallorca. El cartògraf jueu fou, juntament amb el seu pare, Abraham Cresques, l’autor del prestigiós Atles Català del 1375. Jafudà va néixer al call jueu de Ciutat cap al 1350. El seu origen familiar encara és indeterminat. Possiblement els seus avantpassats havien vingut amb la conquesta catalana, encara que podria ser que la seva família visqués ja abans al barri jueu de la ciutat musulmana.

La convivència entre jueus, cristians i musulmans sota el govern del Califat de Còrdova sembla raonablement bona al llarg de diverses èpoques, però aquesta situació va anar trencant-se a Europa i, al llarg dels segles XIII i -fonamentalment- XIV, la situació esdevingué insostenible: la comunitat jueva de la Corona d’Aragó començà a patir una persecució i una marginació creixent a ciutats com Barcelona, València i Palma.

Amb l’excusa de l’enfrontament amb les autoritats de Ciutat, grups de cristians (fonamentalment pagesos) varen envair el barri jueu de Palma a principi d’agost del 1391 i causaren la mort de més de 300 jueus, robaren tot el que trobaren i varen cremar i destruir moltes propietats.

Després del 1391, la comunitat jueva va quedar molt marcada, tot i el judici i el càstig dels assaltants. La majoria de la població jueva va morir, va convertir-se al cristianisme o va iniciar el camí de l’exili, la marxa sense retorn.

El call ‘maior’ de Ciutat fou abandonat progressivament i la presència jueva en aquell barri va esvair-se al llarg del temps. Els descendents dels jueus s’ajuntaren a les zones de l’antic call ‘minor’: els carrers del Segell (Jaume II o Bastaixos), Sant Bartomeu i l’Argenteria, el barri on continuaren vivint els seus descendents conversos, els xuetes, pràcticament fins el segle XX.

Des d’aquells fets persistí un tracte discriminatori durant segles, sobretot a l’època moderna, quan la Inquisició era més activa i tenia la seu a la plaça Major de Ciutat. Malgrat tot, la contribució econòmica, científica i cultural a Palma dels jueus i dels seus descendents ha estat molt important al llarg de la història de la ciutat.

Avui dia, podríem assegurar que a Palma la discriminació contra els xuetes ja no existeix? És una pregunta difícil de contestar amb seguretat, però, possiblement, si existeix, encara que és molt reduïda i socialment molt mal vista.

Extracte del primer volum de 'La ciutat envaïda', editat per Palma XXI 

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF