Calent fins a esdevenir lluminós

PalmaTeatre Principal.- Amb l'anunci de la representació de Paraula roent acabava l'article de Clàudia Darder sobre l'homenatge i exposició que havia dedicat l'Obra Cultural Balear a Antònia Vicens, per celebrar l'obtenció del preuat guardó que és el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. Un premi que compta amb els noms més il·lustres i il·lustrats de la història recent de la nostrada literatura, com Rodoreda, Llompart, Espriu, Moll, Porcel, Villangómez, Pedrolo, Benet i Jornet, Martí i Pol... Una peça teatral que d'alguna manera és una biografia literària de l'escriptora santanyinera, però també alguna cosa més, perquè a través de les seves obres dibuixa un perfil molt definit del que han estat la seva vida, les seves dèries i la seva passió més enllà dels molts premis que fins ara ha recol·lectat, tot i que sens dubte el millor és haver pogut escriure mentre dedicava, i dedica, la seva vida a col·leccionar paraules.

'Roent' té un parell de significats, però em qued amb el que diu: "Calent fins a esdevenir lluminós", que sens dubte defineix el tarannà de la seva bibliografia i fa que el títol de l'obra, Paraula roent, esdevingui d'allò més adient. Una obra que té fluïdesa, que no és un tallar i enganxar, també delicada i senzilla alhora, però sobretot amb una sòlida coherència argumental, la que signen Israel Solà i Mireia Trias, des del poema de la seva primera llibreria, on aterraren des de Camus, o Joyce, passant per Faulkner, Mc Cullers o Virginia Wolf... fins a la mort dels éssers estimats, passant per la declaració de principis, la que va fer a la seva segona novel·la, Material de fulletó, "Crec que vaig néixer per a qualque cosa més que per podrir-me dins aquest poble".

No és una tasca senzilla convertir el que podria ser tan sols una lectura poètica en una història tan perfectament estructurada i una escenografia que podríem qualificar de minimalista. Un llit, una gran tela blanca, un armari que dona a la mar i una bicicleta. Naturalment, la il·luminació també juga un paper fonamental, i ho fa marcant el color adequat a cada moment, a cada circumstància. També la dramatúrgia, de Solà, impecable quan utilitza les tres actrius per donar vida a la protagonista, les quals, gairebé imperceptiblement, van intercanviant rols i posant-se dins la seva pell mentre explica les seves vivències. Per acabar, tres actrius que ho broden. Anna Serra, Caterina Tugores i Esther López són les encarregades de posar cara i veu als integrants d'aquesta biografia, on brolla i brilla roent un aliatge perfecte de poesia i vida.