Un cafè d’Orà que recorda Palma

A 'La pesta' se succeeixen els apunts autobiogràfics de Camus

A La pesta se succeeixen els apunts autobiogràfics de Camus. Hi ha un periodista que ha vingut per fer un reportatge “sobre les condicions de vida dels àrabs”, com ell mateix a l’ Alger Républicain, i que ha combatut per la República espanyola, la seva gran causa. Una venedora de tabac conta la història d’un “jove empleat que havia matat un àrab a una platja”, l’argument de la seva novel·la L’estrany. Un jesuïta redacta un estudi sobre Sant Agustí; com el seu treball de diplomatura. El “mutisme” de la mare de Rieux: com la seva mare, Caterina Sintes Cardona, pràcticament sordmuda. Arribar a metge “ha estat molt difícil per al fill d’un obrer”; com Camus, de família pobra, va fer el batxillerat amb una beca. Qui l’ha ensenyat el que sap ha estat “la misèria”. La “vella mare espanyola seca i altiva, vestida de negre”, és la seva àvia, Caterina Cardona Fedelich. A una llarga conversa treuen el cap la pena de mort i la crueltat revolucionària, que ell denuncià. Rieux es permet un bany de mar, el plaer de la infància algeriana de l’autor.

El periodista, jugador de futbol, coneix un altre futbolista a Orà: González. Parlen d’aquest esport, que apassionava Camus; fou porter. El bar petit i estret, amb un oficial de marina, en recorda un altre, darrere la plaça Major de Palma, a El revés i el dret. “Ha observat -es demana un personatge- que no es poden acumular malalties?”. O qualsevol desgràcia potent... És a dir, amb “una bona tuberculosi” de cap manera morirà “d’un accident d’automòbil”. Camus, que era tuberculós, morí a un xoc de trànsit el 4 de gener del 1960.

La pesta ha estat objecte d’una adaptació cinematogràfica de Luis Puenzo, el 1992, que la va situar, no a Orà, sinó a la seva Sud-amèrica, amb William Hurt en el paper del doctor Rieux i música de Vangelis. El compositor català Robert Gerhard també s’hi va inspirar per a una cantata, The Plague, estrenada el 1964. Camus tornà a fer servir la pesta com a símbol a la seva peça teatral L’estat de setge, del 1948, a la qual l’epidèmia terroritza la ciutat de Cadis i pren el cos d’un personatge qui, amb uniforme i condecorat, probablement s’inspira en Franco.

La relació de les Illes amb Orà i amb els algerians ha estat constant al llarg dels segles, com recull la recent publicació de l’Institut d’Estudis Baleàrics La Barbaria i les Balears. Certament, de vegades cruenta, però sovint afable. “Aquella tan gran amistat qui entre vosaltres e nosaltres en temps passat és estada”, escrivien els jurats de Mallorca als d’Alger, cap al 1457.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF