Cultura 29/09/2020

BTHVN 2

J. A. Mendiola
2 min
BTHVN 2

PollençaCom va succeir amb el darrer concert del 59è Festival de Pollença, la metereologia va jugar

contra la música, amb l’única diferència que els organitzadors del Festival BTHVN 2020 varen tenir prou temps per traslladar la seu de l’esdeveniment a l’església de Santa Maria dels Àngels. Val a dir que amb el canvi d’ubicació d’aquest segon concert del cicle, un concert de música de cambra com el que hi havia programat, va augmentar exponencialment el plaer de l’audició. Sobre la selecció de peces i l’estructura del format és important ressenyar aquest mosaic que ofereix i amb el qual fa una petita però prou sucosa mostra de la capacitat i versatilitat del compositor que mai no cansa escoltar-lo.

Si el primer dia varen ser dos concerts per a piano i orquestra, per a l’ocasió el menú tampoc no va ser menys interessant, però sobretot va ser més variat. El primer round el varen protagonitzar la violoncel·lista Zuzanna Sosnowoska i el pianista Magí Garcies, interpretant la Sonata per a violoncel i piano núm. 4 Op. 102 núm. 1. Exquisida senzillesa farcida de personalitat, força i delicadesa, sempre amb aquest afany d’abastar-ho tot. Al segon plat, no menys exquisit, hi podem afegir que l’instrument que fascinava Beethoven era el violí, del qual no va ser un virtuós com amb el cas del piano, però sempre que interpretava una peça per a violí i piano ell solia tocar el primer. De fet, la seva gran aportació al maridatge ressenyat va ser posar a la mateixa altura ambdós instruments i, com a prova, aquesta Sonata Primavera que interpretaren José M. Álvarez Losada al violí i Andreu Riera al piano.

Una peça que denota a la perfecció l’enèrgic moment vital del compositor que fa que tancar els ulls mentre l’escoltes sigui un viatge indescriptible, un goig que no decau en cap dels quatre moviments. Com a colofó, el Trio Fantasma, amb Garcies, Álvarez i Sosnowoska com a protagonistes d’unes postres meravelloses, que el seu dia va voler ser part d’una òpera que no va veure la llum, basada en la shakespeariana Macbeth, on contava el moment crucial de l’obra, quan les bruixes li canten el seu destí al protahonista, encara que Czerny, deixeble de Beethoven i professor de no pocs aspirants a pianistes, deia que li recordava el fantasma del pare de Hamlet. La música té això. Depèn del moment de cadascun. Tant del compositor, com del músic que l’interpreta i de l’espectador.

stats