CRÍTICA DE SÈRIE

'El bosque infinito': quan els francesos van arrasar Nord-amèrica

Una revisió de la conquesta del Canadà amb consciència mediambiental

"Crec que la Guerra de la Independència dels Estats Units va començar als boscos", declarava Annie Proulx en una entrevista al New Yorker a propòsit de la publicació d' El bosque infinito, la seva novel·la que traça els passos de diferents generacions de nord-americans al llarg de 300 anys a partir de l'arribada de dos immigrants francesos al que ara coneixem com a Quebec. Per a l'autora de Brokeback mountain, el tret fundacional de la societat del Nou Món rauria en el seu vincle depredador amb la natura, una relació destructora que ressona més que mai al nostre present.

National Geographic ha estrenat l'adaptació de l'obra de Proulx, o d'una petita part, atès que El bosque infinito, per ara una minisèrie de vuit episodis a l'espera de la possible confirmació d'una segona temporada, se centra en presentar només els primers protagonistes del llibre, un reguitzell de pàries que arriben a Nova França a finals del segle XVII. D'una banda, un parell de presoners que busquen recobrar la llibertat a canvi de treballar com a llenyataires (els barkskins del títol original) al servei dels colons. De l'altra, dues "filles del rei", dones franceses que emigraven cap a aquelles terres amb suport oficial per casar-se amb els homes allà establerts. A partir de l'assentament de Wobik, la sèrie dibuixa un microcosmos de les dinàmiques particulars de l'ocupació francesa de l'Amèrica del Nord que reverteix els imaginaris lligats a la idea de conquesta i civilització respecte al paisatge i als habitants originaris del continent.

La producció de National Geographic sembla respondre a l'interès d'aquest canal per oferir a través de la ficció una mirada més rigorosa en termes històrics d'aquest període, sense deixar de presentar una obra amb tots els atractius de les sèries actuals. Malgrat que El bosque infinito es desenvolupa des del punt de vista europeu, la representació dels pobles originaris canvia molt respecte als estereotips forjats al cinema i la televisió, tant a l'hora de mostrar-ne la diversitat (els mohawks o kaniengehaga són molt diferents dels hurons o wendat) com els diferents vincles que van establir amb els conqueridors, des de les aliances fins a les guerres brutals. Com a bona saga, la sèrie es nodreix d'un ampli ventall de protagonistes prou atractius que, això sí, triguen més d'un episodi a començar a definir-se de manera clara: el càtar que vol aixecar una taula d'arbres fins al cel, la dona que ha abandonat el seu poble wendat per acompanyar-lo, la hostatgera tendra i ambiciosa, el viudo anglès maquiavèl·lic i tràgic, la misteriosa nena refugiada en el propi mutisme...

El pes de la mirada postcolonial cau sobretot en un personatge hereu del protagonista d' El cor de les tenebres de Joseph Conrad, un funcionari d'una empresa imperialista a la recerca d'un treballador extraviat que pren consciència que la follia és l'única salvaguarda envers l'horror que suposa qualsevol gesta conqueridora. Com la majoria de sèries interessants d'ara mateix, El bosque infinito no explota a fons els seus potencials per esdevenir la variant quebequesa de Deadwood, tot i aproximar-se a aquest western en el seu retrat cru i violent d'un territori de frontera. Però atorga una importància al paisatge insòlita en la ficció televisiva contemporània, de manera que en alguns dels seus moments més reeixits voreja tant el terror ambiental com la mística paisatgística, a la manera de films com La bruja de Robert Eggers o el cinema de Terrence Malick.

Elwood Reid per a National Geographic. En emissió a National Geographic

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF