Cultura 17/03/2013

Els bombardejos, a judici per primera vegada

S'obre una via judicial perquè els 21 pilots italians siguin processats 75 anys després

S.m.
2 min

BarcelonaPer primera vegada els bombardejos sobre la població civil, considerats un crim de guerra, seran investigats judicialment. La denúncia de l'Associació Altraitalia i de dues víctimes dels bombardejos, Anna Raya i Alfons Cánovas, a la ciutat de Barcelona ha prosperat. El jutjat d'instrucció número 28 de la capital catalana haurà d'investigar si cap dels 21 aviadors feixistes italians que van buidar els estómacs dels seus avions i van metrallar des de l'aire la població civil continuen vius o morts.

Paolo Moci, Alberto Lauchard, Mayor Buonamico, el tinent coronel Ricardo Emo Seidl, el capità Orlandini i el capità Zucconi són alguns dels pilots contra qui apunta la denúncia. Tots ells sabien que el seu objectiu eren ciutadans i no militars i, per tant, estaven cometent un crim de guerra.

A la denúncia d'Altraitalia es detalla que la majoria d'atacs aeris sobre Catalunya els van perpetrar les forces italianes que estaven establertes a Mallorca. "El cos que es va formalitzar el 28 de setembre del 1936 estava format per 6.000 combatents que van utilitzar 759 avions de l'exèrcit italià".

La via argentina

La investigació, però, no pot afectar cap espanyol. Ho impedeix la llei d'amnistia, aprovada el 1977, en plena Transició, i que impossibilita emprendre accions penals entre espanyols per crims comesos durant la Guerra Civil. Una llei que, lluny de perdre vigència, va tornar a l'actualitat el 2009 quan Baltasar Garzón va ser acusat de prevaricació per haver obviat la llei d'amnistia i haver-se atrevit a investigar les fosses comunes.

La denúncia d'Atraitalia no és l'única investigació oberta. "Els argentins van fer un recorregut oposat a l'espanyol, van derogar la llei d'amnistia, i ja s'han engegat més de 200 processos. Un d'aquests processos investiga els bombardejos espanyols. Com que els denunciants són argentins i no espanyols és una altra via possible", explica Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.

El Tribunal Suprem de l'Argentina va declarar el 2005 inconstitucionals les lleis d'impunitat promulgades a la dècada dels 80, que ja havien estat anul·lades pel Parlament argentí el 2003. Amb aquest canvi de llei es van poder processar centenars d'implicats en la repressió i les tortures de la dictadura militar argentina.

A la Guerra Civil Espanyola, Itàlia no només va aportar militars, avions i armes, sinó també importants sumes de diners. Però tot tenia un preu: concretament 5.000 milions de lires. Un cop caigut el Duce, la Itàlia democràtica va reclamar el pagament del deute fins als anys seixanta.

stats