MÚSICA

El blues intrèpid de Jack White obre el Cruïlla

El festival també va comptar amb les actuacions del veterà 'bluesman' Seasick Steve i Bunbury

Jack White, exmembre del duet de rock de garatge White Stripes, té els manaments del blues marcats amb foc a la pell. Defensor acèrrim de les essències del gènere i de la tecnologia analògica, el músic de Detroit va desplegar la seva cara més expansiva -i potser al límit dels seus propis principis- a l’escenari principal del Cruïlla, que aquest any arriba a la seva novena edició. Ahir el festival també va comptar amb les actuacions del veterà bluesman Seasick Steve i Bunbury.

White presentava el seu últim disc, Boarding house reach (2018), i ho va fer generosament, amb el seu habitual estil hiperactiu i un punt histriònic, canviant constantment de guitarra, combinant pedals, fent servir efectes per a la veu i movent-se incansablement per un escenari decorat amb mòduls blancs i il·luminat amb llum blava.

Over and over, precisament la peça que obre el seu tercer treball, va començar a escalfar el públic, que de seguida es va posar a to quan va recuperar temes de White Stripes com la rockabilly Hotel Yorba. Després en vindrien més, com The hardest button to button, We’re are going to be friends i Steady, as she goes, de The Raconteurs, peces que White semblava fer servir per ancorar un concert que va transitar per un cert barroquisme.

White, que va anar improvisant el repertori, va voler centrar-se en peces com That black bat licorice i Lazarretto, peces que intentaven abraçar-ho tot: ritmes de hip-hop, arranjaments de sintetitzadors, solos de guitarra, riffs trencats, passatges de bateria minimalista… Moltes cançons dins d’una mateixa cançó. Salts mortals i malabarismes sonors que feien caminar el xou per terrenys poc estables. Però aquesta sensació vacil·lant no va impedir que signés un concert alt de revolucions de gairebé hora i mitja amb un gir final emocional amb la power ballad Connected by love - el desenllaç de la qual recordava al Rock’n’roll suicide de David Bowie- i Would you fight for my love. Seven nation army, molt esperat pel públic, va tancar un concert intrèpid.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF