La pel·lícula que farà entrar Ethan Hawke als teus malsons

Pot semblar estrany dir això d’una pel·lícula sobre nens segrestats, torturats i assassinats, però Black phone és l’obra d’un home feliç. En concret de Scott Derrickson, segrestat els darrers anys per Marvel, on va realitzar Doctor Strange, i de la qual es va divorciar durant la preparació de Doctor Strange en el multiverso de la locura. Aquest pas al costat li ha permès tornar a un terreny on se sent més a gust, el de les produccions d’escala humana i, sobretot, el del terror de regust clàssic, sempre que entenguem la narrativa de Stephen King com un cànon: no per casualitat el film adapta un relat del seu fill Joe Hill.

Deu anys després de Sinister, el cineasta es reuneix amb Ethan Hawke i li ofereix el primer malvat de la seva filmografia: un psicòpata que oculta el rostre darrere una màscara demoníaca i que s’excita jugant un ritual sadomasoquista amb els nois que tanca al soterrani. Un dia abdueix en Finney, un jove amb un do sobrenatural que li permet rebre trucades (a través del telèfon negre titular) de les anteriors víctimes, que li donen consells i ànims per escapar-se del parany. Aquest gir sobrenatural du Derrickson a entrebancar-se amb decisions dramatúrgiques discutibles (com ara la visualització dels espectres, que dilueix l’impacte de la seva manifestació acústica), però també referma la filiació amb el gènere: per al director, el fantàstic no és una amenaça, sinó el codi per sobreviure a la sordidesa del real.